Lepidodendron
gènere de planta extint / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lepidodendron (gr. "arbre amb escates", per la forma del seu tronc) és un gènere fòssil de plantes vasculars sense llavors que va viure al període Carbonífer (fa 360 a 286 milions d'anys), fins quan va ser substituït per les gimnospermes. Aquesta planta, que probablement es desenvolupava en zones pantanoses o fins i tot dins de l'aigua, va ser una de les de dimensions més grans del seu temps i formava extensos boscos a jutjar per l'ampli registre paleontològic que es conserva.
Període | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Lycopodiopsida |
Ordre | Lepidodendrales |
Família | Lepidodendraceae |
Gènere | Lepidodendron |
Morfològicament estaven formats per un gran tronc principal amb una àmplia copa a l'àpex formada per ramificacions dicòtomes, micròfil·les i estròbils i un extens sistema radicular a la base. La principal característica dels fòssils de Lepidodendron són les impressions romboïdals de les cicatrius que posseïa a la superfície del seu tronc, branques i arrels formades per la caiguda de les fulles.