Llei de Préstec i Arrendament
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei de Préstec i Arrendament (Lend-Lease en anglès), anomenada formalment com a “Llei per a Promoure la Defensa dels Estats Units”,[1] era un programa que tenia com a objectiu que els Estats Units d'Amèrica enviessin subministraments a la França Lliure, al Regne Unit, a la República de la Xina, i més tard, a la Unió Soviètica i altres Aliats de la Segona Guerra Mundial amb menjar, combustibles i altres materials de guerra entre 1941 i agost de 1945. Això incloïa vaixells de guerra, avions de combat, junt amb altre armament. Va ser acordat en l'11 de març de 1941, i va acabar en setembre de 1945. En general l'ajuda era gratuïta, encara que algunes peces, com per exemple els vaixells de combat, s'havien de tornar després de la guerra. A canvi, els Estats Units tenien dret a establir bases militars i navals en territori Aliat durant la guerra. Canadà també tenia un programa similar, però més petit amb un nom diferent.
Tipus | Llei del Congrés dels Estats Units | ||
---|---|---|---|
Part de | relacions Regne Unit - Estats Units d'Amèrica | ||
→ | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
Es van enviar un total de 50.100 milions de dòlars de 1931 en equipament i subministraments, és a dir, un 17% del total de despeses que va patir els Estats Units durant la guerra.[2]
Aquest programa acabava definitivament la posició de neutral en la guerra i feia un pas més en contra de la política de no intervenir en la guerra, que havia dominat el país des de 1931.