Lapònia Finlandesa

Lapònia Finlandesa o Lapònia (finès: Lappi) és una província històrica de Finlàndia, que ocupava la part septentrional de l'actual província de Lapònia, comprenent els actuals municipis d'Enontekiö, Inari, Kittilä, Muonio, Pelkosenniemi, Savukoski, Sodankylä i Utsjoki.

Aquest article tracta sobre la província històrica. Vegeu-ne altres significats a «Lapònia (desambiguació)».

Lapònia Finlandesa

Localització
68° N, 26° E

Província històrica de Lapònia
(les fronteres de les actuals províncies són en rosat

Abans de la Pau de Hamina (1809), per la qual el Gran Ducat de Finlàndia fou integrat en l'Imperi Rus, la Lapònia històrica pertanyia al comtat de Västerbotten suec i va formar part de la província de la Lapònia Sueca. Per contra, l'actual província de Lapònia finlandesa aplega el sud de l'Ostrobòtnia, regió coneguda com a Peräpohjola.

Quan Finlàndia fou separada de Suècia per a unir-se a l'Imperi Rus i formar el Gran Ducat de Finlàndia, l'antiga Lapònia Sueca fou dividida. Posteriorment, la Lapònia finlandesa fou integrada a la província d'Oulu, fins que el 1938 es va crear la província de Lapònia. Tant Petsamo com Lapònia for reconegudes com a part de Finlàndia per la Unió Soviètica durant el període que va del Tractat de Tartu de 1920 i fins a l'armistici de Moscou de 1944.