Lamel·lòfon
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un lamel·lòfon (també lamel·làfon o linguafon, aquesta darrera amb l'arrel llatina lingua, "llengua") és una família d'instruments formada per instruments amb llengüetes vibratòries subjectes per un extrem.
El nom ve de la paraula llatina "lamella" per "plat" i l'arrel grega "phonos" per "so". El nom deriva de la manera com el so és produït: l'instrument té una sèrie de plats prims, o "llengües", cada un dels quals es troba fixat a un extrem i té l'altre extrem lliure. La música es produeix per vibració al oprimir i després d'alliberar l'extrem lliure del plat.
Els lamel·lòfons constitueixen la categoria 12 al sistema Hornbostel-Sachs de classificació d'instruments musicals.