Ladislau II Jagelló
Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Va néixer pagà però, amb l'objectiu de contreure matrimoni amb la reina de Polònia Eduvigis I, el 1386 es va convertir al catolicisme i va ser batejat amb el nom de Ladislau (Władysław) a Cracòvia; es va casar llavors amb la jove reina Eduvigis i va ser coronat rei de Polònia com a Ladislau II Jagelló.[1] El 1387 va convertir Lituània al cristianisme. El seu regnat en solitari a Polònia va començar el 1399, a la mort de la reina Eduvigis, i va durar trenta-cinc anys més, marcant el començament de la unió polonesa-lituana. Va ser fundador de la dinastia Jagelló polonesa, que porta el seu nom i que anteriorment es coneixia també com a dinastia gemínida al Gran Ducat de Lituània. La dinastia Jagelló va governar Polònia i Lituània fins al 1572,[lower-alpha 1] i va ser una de les més influents de la baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna a l'Europa central i oriental.[2] Durant el seu regnat, l'estat polonès-lituà va ser el més gran del món cristià.[3]
Ladislau II Jagelló va ser l'últim senyor pagà de la Lituània medieval. Va ostentar el títol de Didysis Kunigaikštis. Després d'obtenir el ceptre polonès, gràcies a la Unió de Krewo, la unió polonesa-lituana va haver d'enfrontar-se al poder creixent dels cavallers teutònics. La victòria de Ladislau a la batalla de Grunwald el 1410, seguida de la Pau de Thorn, va assegurar les fronteres poloneses i lituanes i va marcar el començament de la puixança de l'aliança polonesa-lituana a Europa. En temps de Ladislau, Polònia es va expandir i va iniciar l'anomenada «Edat daurada» del país.