tècnica decorativa japonesa From Wikipedia, the free encyclopedia
El lacat japonès (漆器 shikki) és una tècnica artesana japonesa utilitzada en una àmplia categoria d'arts decoratives que es remunta al període Jōmon. La laca s'ha utilitzat en pintura (urushi-e), impressió, i en una gran varietat d'objectes des d'estàtues de Buda fins a caixes per aliments (bentō). En japonès s'utilitzen diversos termes per referir-se al lacat: shikki (漆器) significa «articles de laca» en el sentit més literal, mentre que nurimono (塗 物) significa «elements recoberts», i urushi-nuri (漆 塗) vol dir «recobriment de laca».[1]
La utilització de la saba de l'arbre de la laca al Japó pels lacats, que contemporàniament porta la descripció tècnica de «laca amb base d'urushiol» —substància verinosa al tacte fins que s'asseca—, ha restringit al llarg del temps aquesta tècnica a només artesans especialitzats.
La laca era utilitzada al Japó ja l'any 5000 aC, durant el període Jōmon; les evidències de lacats més antics van ser descobertes en el jaciment arqueològic Kakinoshima "B", a Hokkaido.[2] Aquests objectes van ser trobats en una fossa que data de la primera meitat del període inicial Jōmon (fa aproximadament 7.000 anys).[3] La tècnica del lacat pot haver estat inventada pels Jomon. Van aprendre a refinar l'urushi (saba verinosa), procés que comporta bastants mesos. L'òxid de ferro(III) i el cinabri (sulfur de mercuri) s'utilitzaven per produir laca vermella.[4] La laca s'utilitzava tant en ceràmica com en diferents tipus d'articles de fusta i, en alguns casos, també es lacava la roba funerària dels morts.[4] Encara que se la coneix normalment com a urushi, des del període Meiji alguns experts han argumentat que les pintures empren la tècnica coneguda com a mitsuda-e, un tipus primerenc de pintura a l'oli, fent servir shiso (oli d'una varietat de Perilla frutescens) amb litargiri com a dessecant. Un dels objectes més destacats del lacat japonès és el Tamamushi no zushi, una miniatura d'un monestir de mitjans del segle vii, feta d'hinoki lacat i fusta de camforer, ambdues espècies autòctones.
Moltes artesanies tradicionals i arts industrials produïdes al llarg de la història japonesa inicialment van estar influïdes per la Xina, i després van desenvolupar característiques estilístiques i innovacions natives al llarg dels segles. El període Edo (1603-1868) va experimentar un augment del cultiu centrat en la producció de laques i el desenvolupament de les tècniques utilitzades. Al segle xviii es van començar a fer servir de manera més generalitzada les laques acolorides. Un dels mestres més destacats de la laca va ser Ogata Kōrin. L'exportació de laca cap a l'oest va portar a ser anomenada històricament japonesa, cas anàleg a la ceràmica xinesa. Els investigadors es troben dividits sobre si la laca Jōmon va derivar de tècniques xineses o bé va ser inventada independentment. Per exemple, Mark Hudson creu que la «tècnica de la laca Jōmon es va desenvolupar de forma independent al Japó en lloc de ser introduïda des de la Xina com es creia abans».[4][5]
.jpg)
Com en d'altres països on tradicionalment s'han lacat objectes, el procés és bastant bàsic. Es dona forma a un objecte a partir de fusta, de vegades cuir, paper o cistelleria s'aplica la laca per segellar-lo i protegir-lo, i després s'afegeix la decoració. En general s'apliquen tres capes (capa base, capa mitja i capa final), de les quals la darrera o final normalment és d'una laca clara en comptes de laca negra, perquè es vegi la decoració.
És habitual la utilització d'incrustacions, sovint nacre, petxines marines o materials similars, com la mica, amb les laques vermelles i negres. Un altre element decoratiu molt comú és la pols d'or, tècnica coneguda com a maki-e.
Algunes de les tècniques tradicionals són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
