José Antonio Labordeta (castellà: José Antonio Labordeta Subías) (Saragossa, 10 de març de 1935 - Saragossa, 19 de setembre de 2010) fou un escriptor saragossà, conegut simplement com a Labordeta en la seua faceta de cantautor i, popularment, com el Abuelo («l'Avi»): guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza, va ser diputat a les corts d'Aragó i al Congrés dels Diputats per Chunta Aragonesista entre 1999 i 2008.

«Labordeta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «La Bordeta».
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaJosé Antonio Labordeta
Thumb
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Antonio Labordeta Subías Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1935 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
30 març 2004 – 15 gener 2008

Circumscripció electoral: Saragossa

Diputat al Congrés dels Diputats
21 març 2000 – 2 abril 2004

Circumscripció electoral: Saragossa

Diputat a les Corts d'Aragó
juliol 1999 – març 2000 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura castellana, política i música Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, cantautor, presentador de televisió, escriptor, professor, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitChunta Aragonesista
Partit Socialista d'Aragó
Esquerra Unida Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i cançó protesta Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaEl Abuelo
Polonio Royo Alsina Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEdigsa
Fonomusic Modifica el valor a Wikidata
Company professionalJoaquín Carbonell
La Bullonera
La Rondalla de la Costa
Ixo Rai!
Biella Nuei
Tomàs Bosque
Paco Medina, guitarra
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJuana de Grandes (1963–2010), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsPaula Labordeta de Grandes, Ana Labordeta, Ángela Labordeta Modifica el valor a Wikidata
ParesMiguel Labordeta Palacios Modifica el valor a Wikidata  i Sara Subías Bardají Modifica el valor a Wikidata
GermansMiguel Labordeta Subías
Manuel Labordeta Subías
Luis Labordeta Subías
Donato Labordeta Subías Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0479591 Musicbrainz: 26ec5e99-8652-4638-92b4-dd1ff8bc9971 Discogs: 1638571 Allmusic: mn0002079841 Modifica els identificadors a Wikidata
Tanca

Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l'actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta i tot un personatge popular, símbol de l'Aragó contemporani, és considerat «el més important cantautor aragonés i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa».[1]

Biografia

Labordeta va nàixer el 10 de març de 1935 a l'antic palau dels Lanuza, del número 1 del carrer Buen Pastor, en ple centre de Saragossa, on la seua família regentava l'escola internat Santo Tomás de Aquino, a la qual assistirien personalitats com Jesús Moncada: quart fill (entre set germans) de Sara Subías i Miguel Labordeta, un catedràtic de llatí i militant d'Izquierda Republicana que, en començar la guerra a l'any següent, va ser detingut per ateu, comunista i maçó i, en acabant, se li va retirar la càtedra.[2]

Infància

Per por a més represàlies, la família va escolaritzar el jove José Antonio al Colegio Alemán saragossà fins que va tancar el 1943, any en què l'Alemanya nazi començava a perdre la guerra. Llavors, va continuar els estudis a l'escola paterna, on va fer el batxillerat junt a futures personalitats com Emilio Gastón i, en acabant, va començar la carrera de dret; el 1953, durant el tercer curs, son pare es va morir i Labordeta se'n va passar a lletres. L'escola familiar va passar a mans del seu germà poeta, catorze anys major que ell, el qual passaria a exercir un rol patern sobre el seu germà menut.[3]

Literatura

L'any 1957 li van tocar trenta mil pessetes en la loteria i se'n va anar un mes sencer al parador de Turisme de San Juan de la Peña a llegir-se l'Ulisses de James Joyce: influït per Miguel, va fundar i dirigir la revista Orejudín (1958–1959) i publicà en la Papageno (1958–1960), ambdues publicacions sorgides al voltant de la tertúlia Niké i de l'Oficina Poética Internacional. Finalment, es va llicenciar en filosofia el 1960 i se'n va anar a treballar de lector d'espanyol a Ais de Provença, a les acaballes de la Quarta República, on donava classe als pied-noirs: allà va escoltar per primera volta els discs de Brassens, Brel i Léo Ferré[4] i va escriure Sonata ibérica, un poemari influït per Machado, que encara continua inèdit.[5]

Ensenyament

Dos anys després, se'n va tornar a l'Aragó i, en casar-se amb Juana de Grandes el 29 de setembre de 1963, ambdós es traslladaren a Terol per treballar de professors en una escola laica fundada per un amic seu: allí, ella exercia de mestra de grec i ell, d'història. Entre els alumnes que va tindre Labordeta durant esta època, figuren el president d'Endesa Manuel Pizarro, el polemista Jiménez Losantos, el dibuixant Carlos Azagra o el polifacètic Joaquín Carbonell: junt amb est últim i Cesáreo Hernández va començar a cantar, amb trenta-tres anys, en novembre del 68. La seua primera aparició en públic va ser a Belchite (el poble de la mare de Serrat), on un amic seu li va dir «maño, no vuelvas nunca más a cantar. Te quiero mucho, pero lo haces muy mal y además eso es cosa de maricones.» Durant els huit anys d'estada a Terol, van nàixer les seues primeres dues filles, Ana i Ángela; la tercera, Paula, va nàixer en tornar a Saragossa. L'any 1985, va demanar l'excedència i ja no va tornar a exercir de professor.

Música

Labordeta compongué la seua primera cançó (Réquiem para un burgesito) l'any 1964, influït per Georges Brassens i avorrit de fer classes i oposicions, però no es convertí en cantautor fins que aplegà a Terol: ja establert allà, el professor valentí José Sanchis Sinisterra trobà un anunci en Cuadernos para el diálogo en el qual demanaven cançons d'autor. Labordeta gravà una cinta amb les seues composicions en l'estudi de Radio Teruel —segons el seu ex alumne Joaquín Carbonell, també en gravà una en Radio Zaragoza dedicada al Che Guevara— i les envià en cinta a Madrid; a finals del 1968 el cridaren per a què anara a gravar-ne tres als estudis Philips un 10 d'octubre i, com ell entrà en l'estudi després d'Hilario Camacho, Elisa Serna i Ignacio Fernández Toca i est últim havia titulat el seu disc Andros I, Labordeta batejà el seu com a Vol. II. Després d'enregistrar Réquiem por un burguesito, Los masoveros i Los leñeros amb l'acompanyament de músics d'estudi, com encara n'hi havia lloc per a una altra cançó Labordeta tocà Las arcillas sol amb la guitarra. L'EP de quatre cançons, editat per Edumsa, va ser segrestat l'any següent per les autoritats; es va reeditar el 1971 com a complement de Cantar y callar, un dels primers llibrediscs de l'època, però no aparegué en CD amb la portada original fins a l'any 2019.[6]

Dos anys després, el 13 de novembre de 1973 va tindre lloc el Primer Encuentro de la Música Popular en Aragón al Teatre Principal de Saragossa amb les actuacions de Boira, La Bullonera, Renaxer, Pilar Garzón, Tierra Húmeda, Tomàs Bosque (de la Franja) i el mateix Labordeta, que llavors ja era el cap visible de l'emergent «cançó popular aragonesa». A l'any següent, Edigsa li publicà el seu primer disc de llarga durada, Cantar i callar (sic), que incloïa notes preliminars (en valencià) d'Ovidi Montllor.

El 1975 va publicar Tiempo de espera, que inclou la seua peça més coneguda, Canto a la libertad, escrita en el seu retir de Villanúa:[7] ja en democràcia, la seua cançó va ser proposada pel Partido Aragonés com a himne oficial d'Aragó, però al final el PSOE i el PCE votaren en contra. Es va semiretirar públicament de l'ofici de cantautor, amb un concert a la plaça del Pilar el 4 d'octubre de 1991, encara que d'ençà ha ofert concerts puntualment, en solitari o junt amb Carbonell i Eduardo Paz en l'espectacle Cantautores aragoneses, que els va tornar a ajuntar en un concert històric retransmès per Aragón TV l'11 d'octubre de 2006 que, en acabant, ha girat per ciutats com Fraga i Osca (en el festival Periferias).[8]

Política

Cofundador de la revista Andalán, del Partit Socialista Aragonès, creador d'un partit imaginari anomenat Izquierda Depresiva Aragonesa i candidat en la llista al senat espanyol per Izquierda Unida, finalment va ser diputat electe per Chunta Aragonesista a les corts entre 1999 i 2000 i al Congrés dels Diputats els anys 2000 i 2004 (per dues legislatures seguides) fins a l'any 2008, en el qual es va jubilar. En l'etapa a Madrid va destacar dins del grup mixt, com a únic representant de l'aragonesisme, pel seu estil radicalment oposat al de la resta de congressistes: durant el debat sobre la invasió d'Iraq va recitar un poema del seu germà Miguel; en un altre debat va respondre als diputats del PP que se li burlaven amb un «¡A la mierda!» o insultant-los;[9] també va participar activament en el debat sobre l'Estatut d'Autonomia d'Aragó,[10] en la comissió d'investigació de l'11-M[11] i, finalment, va anunciar la seua retirada durant la intervenció en el debat sobre l'estat de la nació de 2007.[12] Durant la seua trajectòria com a diputat, s'oposà al transvasament de l'Ebre, votà en contra de la Llei de partits[13] i a favor de la Constitució europea,[14] defenia la cooficialitat de les llengües de l'Aragó i el programari lliure[15] i parlava d'Espanya com «una gran federació».[16] En rebre el premi de l'Asociación de Periodistas Parlamentarios, compartit amb Agustí Cerdà, Labordeta es va acomiadar amb una jota aragonesa.[17]

Retir

Thumb
Poc abans de la mort rebé la visita de ministres

En retirar-se de la política «per cansament ideològic», ocasionalment residia a Altafulla;[18] va escriure la novel·la Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados (2009),[19] actuà en l'Expo de Saragossa, i el 2006 se li va diagnosticar un càncer de pròstata, que el portà a la mort el 2010;[20] el Rolde de Estudios Aragoneses ha reeditat el Cantar i callar de 1968, encara inèdit en CD, amb ocasió de la publicació del llibre col·lectiu José Antonio Labordeta: creación, compromiso, memoria (amb més de seixanta col·laboracions al voltant de la figura i la trajectòria de l'homenatjat),[21] presentat el 26 de novembre en una festa al Teatre Principal de Zaragoza.[22]

Mort

Labordeta morí a l'Hospital Universitari Miquel Servet de Saragossa, el 19 de setembre de 2010, als setanta-cinc anys.[23] El funeral tingué lloc el matí del 21 de setembre en un acte familiar al cementeri de Torrero: després de la cerimònia i de la incineració, la viuda i les filles depositaren el centre dels flors que duia la taüt davant de la tomba de Joaquín Costa.[24]

Obra

Bibliografia

La producció literària de Labordeta és la major de totes les seues aficions per l'antiguitat i la constància del ritme de publicació; amb tot, potser és la seua faceta menys coneguda, a la qual caldria afegir els nombrosos articles en premsa o el poemari inèdit adés esmentat.[25]

Més informació A, Títols ...
A Títols Editorial Lloc Comentaris
1959 Sucede el pensamiento Colección Orejudín Saragossa primer llibre de poesia
1965 Unamuno: diario poético Son Armadans Palma assaig sobre el cançoner d'Unamuno
1965 Las sonatas Colección Poemas Saragossa segon poemari, escrit a Terol
1971 Cantar y callar Javalambre Saragossa inclou el primer EP
1972 Trenta y cinco veces uno El Bardo Barcelona poemari editat per Josep Batlló
1973 Tribulatorio Javalambre Saragossa poemari
1974 Cada cual que aprenda su juego Júcar ? novel·la
1976 Poemas y canciones Lumen ? antologia de poemes i cançons anteriors
1980 Método de lectura Ayuso ? poemari
1982 Con la voz a cuestas Los Libros de la Frontera Barcelona memòries de 1967 1 1977
1983 Aragón en la mochila Penthalon ? guia de viatges per l'Aragó
1985 Jardín de la memoria Taifa Barcelona poemari, editat per Josep Batlló
1986 El comité Ayuso ? segona novel·la
1988 Diario de náufrago Prensas Universitarias Saragossa poemari
1992 Mitologías de mamá Libertarias/Prodhufi Madrid tercera novel·la
1994 Los amigos contados Xordica Villanueva de Gállego articles publicats en l'Andalán entre 1979 i 1982
1994 Monegros Libertarias Madrid poemari
1995 Un país en la mochila Libertarias Madrid guia de viatges basada en el programa homònim
1995Tierra sin marXordicaVillanueva de Gállegoselecció d'articles variats autobiogràfics
2001Con la mochila a cuestasRBABarcelonauna altra guia de viatges
2001Banderas rotasLa Esfera de los LibrosBarcelona«quasi memòries»
2003Dulce sabor de días agrestesHuerga & FierroBarcelonaantologia
2004Cuentos de san CayetanoXordicaVillanueva de Gállegonarrativa
2009Memorias de un beduíno...Ediciones BBarcelona..en el Congreso de los Diputados
2010Regular, gracias a DiosEdiciones BBarcelonaMemòries compartides
2011Historia de PaletoniaAladradaSaragossaarticles publicats en l'Andalán entre 1977 i 1978
2011Para creernos vivos todavía (José Antonio Labordeta en la memoria)Antonio Pérez Lasherasantologia d'articles de i sobre Labordeta
2016TeBeO LabordetaGP Ediciones[26]biografia en còmic per Azagra, Revuelta i Viñuales
Tanca

Discografia

La major part de la seua discografia va ser recopilada l'any 2004 en Cantar y no callar (1975-1995), una caixa de tretze compactes reeditats per Dro: bàsicament, tots els discs editats per Fonomusic, Cantar i callar reeditat per Picap en CD i en format digital.[27]

Més informació • Andros vol. II (1968) ...
Tanca
Més informació • Cantar y callar (1971) ...
Tanca
Més informació • Cantar i callar (1974) ...
Tanca
Més informació • Tiempo de espera (1975) ...
Tanca
Més informació • Cantes de la tierra adentro (1976) ...
Tanca
Més informació • En directo (1977) ...
Tanca
Més informació • Que no amanece por nada (1978) ...
Tanca
Més informació • Cantata para un país (1979) ...
Tanca
Més informació • Las cuatro estaciones (1981) ...
Tanca
Més informació • Qué queda de ti, qué queda de mí (1984) ...
Tanca
Més informació • Aguantando el temporal (1985) ...
Tanca
Més informació • Tú y yo y los demás (1986) ...
Tanca
Més informació • Qué vamos a hacer… (1987) ...
Tanca
Més informació • Trilce (1989) ...
Tanca
Més informació • Canciones de amor (1993) ...
Tanca
Més informació • Recuento (1995) ...
Tanca
Més informació • Paisajes (1997) ...
Tanca
Més informació • Solombra (1997) ...
Tanca
Més informació • Nueva visión (1999) ...
Tanca
Més informació • Con la voz a cuestas (2001) ...
Tanca
Més informació • Nueba cozina: tributo a Ixo Rai! (2006) ...
Tanca
Més informació • Cantautores aragoneses: el concierto! (2007) ...
Tanca
Més informació • ¡Vayatrés! (2009) ...
Tanca
Més informació • Otra vuelta de tuerca (2010) ...
Tanca
Més informació • Labordeta Inédito. En el jardín de la memoria (2016) ...
Tanca
Més informació • Primer encuentro de la música popular en Aragón (2019) ...
Tanca
Més informació any, títol ...
Recopilatoris
any títol segell comentaris
2001 30 temas Fonomusic
2004 Cantar y no callar (1975-1995) Dro caixa antològica amb tots els discs de Fonomusic
2006 Cantautores aragoneses El Periódico recopilatori compartit amb Carbonell i La Bullonera
Tanca

Filmografia

Més informació A, direcció ...
Adirecció títol comentaris
1969Antonio ArteroMonegros
1985Francesc BetriuRèquiem per un camperolLabordeta fa el paper de l'agutzil
Azabachepel·lícula infantil per a TVE, en què interpreta un farer
1990José Briz MéndezDel Miño al Bidasoabasada en l'obra de Camilo José Cela
1994Lazos
1995LabordetaUn país en la mochilasèrie de viatges per l'Espanya rural
2007Aragón TVCantautores aragoneses: el concierto!DVD del concert de l'11 d'octubre de 2006
Tanca

El vessant actoral de Labordeta és la més tardana de les seues activitats: a banda dels papers protagonistes ressenyats a continuació, Labordeta també va treballar el 1988 com a amfitrió del programa En la cadiera per a TVE a Aragó, pel qual passaren els cantautors més importants del moment, a més de les seues incursions puntuals de contertulià en diversos programes de debat o com a actor convidat en sèries televisives com 7 vidas.[50]

Reconeixements

Thumb
El Parque Grande
Orde de Saurí

El govern de Nicaragua va concedir a José Antonio Labordeta l'orde de Saurí el 2003, la seva màxima distinció nacional.

Medalla d'Or al Mèrit en el Treball

El Consell de Ministres del divendres 4 de desembre de 2009 va acordar concedir la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball a José Antonio Labordeta. Aquest reconeixement pretén "premiar i destacar el mèrit d'una conducta socialment útil i exemplar en l'acompliment dels deures que imposa l'exercici de qualsevol treball, professió o servei".[51]

Doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa

El 23 de març de 2010 la Universitat de Saragossa va dur a terme la investidura de José Antonio Labordeta com a doctor honoris causa.

Gran Creu de l'orde d'Alfons X el Savi

El 6 setembre 2010, li va ser lliurada la Gran Creu de l'orde d'Alfons X el Savi atorgada pel govern d'Espanya.

Medalla d'Aragó

És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconèixer i prestigiar la tasca de persones físiques o jurídiques, o d'organitzacions, centres o col·lectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li va ser concedida a títol pòstum, i lliurada el 20 de setembre de 2010.

Parc Gran José Antonio Labordeta

L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar Parc Gran José Antonio Labordeta al que fins ara portava el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.