La vagina i la vulva en l'art
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vagina i la vulva han estat descrites en l'art des de l'era prehistòrica fins a l'art contemporani del segle xxi. Les formes d'art visual que representen els genitals femenins han estat tant bidimensionals (pintures) com tridimensionals (estatuetes). Fa més de 35.000 anys, els éssers humans ja esculpien figures de Venus que exageraven la composició de l'abdomen, malucs, sines, cuixes i vulva.
Al 1866, Gustave Courbet pintà el cos d'una dona nua en què es descrivien els seus genitals femenins, titulat L'origen del món. Entre els s. XX i XXI, artistes com Niki de Saint Phalle, Jean Tinguely, Megumi Igarashi i Anish Kapoor han fet obres d'art on es manifesten la vagina o la vulva. De vegades, són explícitament obres pròpies de l'art feminista: Judy Chicago creà The Dinner Party per homenatjar 39 dones mítiques i històriques, la immensa majoria de les quals havien caigut en oblit. Altres artistes neguen que les seues obres al·ludisquen als genitals femenins, malgrat que els crítics no ho veuen així: un exemple en són les pintures florals de Geòrgia O'Keeffe.
Durant molt de temps n'hi hagué tradicions folklòriques, com la vagina loquens ('vagina parlant') i la vagina dentata ('vagina dentada'). La dramaturga Eve Ensler escrigué Els monòlegs de la vagina, una obra de teatre popular que aborda molts aspectes sobre la sexualitat de les dones. En alguns casos, l'art amb la temàtica de la vagina i la vulva ha generat controvèrsia, i hi ha hagut problemes legals o ha estat censurat, sota la percepció de ser considerat obscé.