![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/N%25C3%25BAmero_52_verda._Maria-Merc%25C3%25A8_Mar%25C3%25A7al_i_Rafael_Vargas_%252815307047704%2529.jpg/640px-N%25C3%25BAmero_52_verda._Maria-Merc%25C3%25A8_Mar%25C3%25A7al_i_Rafael_Vargas_%252815307047704%2529.jpg&w=640&q=50)
La passió segons Renée Vivien
novel·la de Maria-Mercè Marçal, publicada el 1994 / From Wikipedia, the free encyclopedia
La passió segons Renée Vivien és la primera i única novel·la de la poeta Maria Mercè Marçal i Serra, publicada per primer cop el 1994. Marçal rebé per aquesta novel·la, a la qual li va consagrar deu anys de la seva vida, del 1984 al 1994, diversos guardons: el Premi Carlemany, el Premi de la Crítica, el Prudenci Bertrana, el de la Institució de les Lletres Catalanes, el Crítica Serra d'Or i el Joan Crexells.[1]
Tipus | obra literària ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Maria Mercè Marçal i Serra ![]() |
Publicació | 1994 ![]() |
Gènere | novel·la ![]() |
Premis | |
Premis | Premi Carlemany per al foment de la lectura (1994) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1995) Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1995) Premi Joan Crexells de narrativa (1995) Premi de la Crítica de narrativa catalana (1995) ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/N%C3%BAmero_52_verda._Maria-Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Rafael_Vargas_%2815307047704%29.jpg/640px-N%C3%BAmero_52_verda._Maria-Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Rafael_Vargas_%2815307047704%29.jpg)
En la novel·la hi ha un pensament incisiu i inèdit sobre l'amor i l'amistat, sobre la passió en la vida i en l'escriptura, sobre les llengües minoritzades i la literatura que s'hi escriu, sobre el coneixement i el saber, sobre les relacions entre dones, sobre la mort i la posteritat, i tot això des de l'experiència dun femení amb consciència de ser-ho. En aquesta experiència narrativa ambiciosa, que se sap al capdavall res més que un «esbós», no hi falta una evocació rodorediana: un llarg monòleg d'una cambrera de la poeta, que naturalment no l'arribà a escriure.[2]