La niña de luto
pel·licula de 1964 / From Wikipedia, the free encyclopedia
La niña de luto és una pel·lícula espanyola de 1964 dirigida per Manuel Summers del gènere comèdia negra. L'acció es desenvolupa en un poble de la província de Huelva i el guió segueix la història d'un fet real. El tema de fons és l'existència i costum de portar dol rigorós durant mesos amb totes les conseqüències que això comporta. Els extres de la pel·lícula van ser els propis veïns del poble en el seu caminar quotidià, en els seus propis carrers i a les seves pròpies cases. El seu argument està basat en una idea de Francisco Summers, germà del director.[1] Es va estrenar comercialment el 16 de novembre de 1964 a Sant Sebastià.[2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Manuel Summers Rivero ![]() |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Sigfrido Burmann ![]() |
Guió | Manuel Summers Rivero ![]() |
Fotografia | Francisco Fraile (en) ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya ![]() |
Estrena | 1964 ![]() |
Durada | 85 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama i comèdia ![]() |
Tema | dol ![]() |
Lloc de la narració | Província de Huelva ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La pel·lícula va ser molt important per alguns dels seus participants: per a María José Alfonso i per a Alfredo Landa va suposar el seu primer èxit com a protagonistes; Summers va portar a terme la seva segona aparició com a director, traient el tema del que en principi seria una tercera part en la pel·lícula Del rosa al amarillo. Pilar Miró va treballar en el guió i després d'aquesta obra i la següent en El juego de la Oca (1965) se li va obrir el camí per a la seva gran etapa com a realitzadora a TVE.[3]