La nación clandestina és una pel·lícula dirigida pel director bolivià Jorge Sanjinés estrenada el 1989. La pel·lícula es basa en la transculturació del seu poble. S'entén per transculturació les permutacions, préstecs i interaccions possibles entre dues cultures, però també el vincle jeràrquic que s'estableix entre una cultura forana, invasora, conqueridora, que devora a la cultura nadiua, conquistada i dominada.[1]
La Nación Clandestina  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Jorge Sanjinés |
| Producció | Beatriz Azurduy Palacios |
| Guió | Jorge Sanjinés |
| Música | Cergio Prudencio |
| Fotografia | César Pérez (en)  |
| Muntatge | Jorge Sanjinés |
| Productora | Grupo Ukamau i Radiotelevisió Espanyola |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Bolívia |
| Estrena | 1990 |
| Durada | 128 min |
| Idioma original | castellà aimara |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     
| |
El títol La nación clandestina fa referència a la relació asimètrica entre una cultura dominant majoritària i una altra oprimida minoritària, encarnades, respectivament, en els mons urbà i rural. Dues nacions convivint simultàniament en tensió, en conflicte permanent en el mateix país. Dues nacions asimètricament vinculades i reunides a la força. Una d'elles assumeix un lloc visible, hegemònic, totalitzant i opressor. L'altra és en el seu contracara: ocupa una posició invisible, oculta, oprimida i clandestina.[2]
Sebastián Mamani, un pagès d'origen aimara, que havia estat expulsat de la seva comunitat, hi torna per a dansar fins a morir. La comunitat pagesa, de la qual ha estat expulsat anys enrere per haver-la traït, l'ha condemnat a l'exili sota amenaça de mort si torna a presentar-s'hi. Durant el temps que ha viscut a la ciutat, s'ha vist confrontat amb la dura realitat d'haver de viure aïllat del seu grup social. A la ciutat de La Paz era discriminat pel seu color de pell i la seva condició d'indi. En comprendre que la seva existència individual només té sentit en la convivència amb els altres, intenta reivindicar-se i aconseguir la integració encara a costa del seu sacrifici. Per tal motiu, Sebastián decideix ballar fins a morir la dansa del Tata Dansaire (mescla de diable i sant simultàniament), un antiquíssim ritu amb el qual espera reparar els danys que ha causat a la seva comunitat, i, al mateix temps, alliberar-se de la seva càrrega com a individu. El ball conclou així igual que el film amb la mort de l'executant, exhaust per l'esforç realitzat, sota una vestimenta multicolor i una pesada màscara de diable.[3]
- Reynaldo Yujra
- Delfina Mamani
- Orlando Huanca
- Roque Salgado
- Julia Baltazar
- Willy Pérez
- Percy Brun
- Víctor Condori
- Luis Severich
- Zulema Bustamante
- Juan Carlos Calcina
- Félix Quisbert
- Tatiana Mancilla
- Luis Gonzales
- Arminda Mérida
- Eduardo Martínez
- Edwin Pimell
La pel·lícula va guanyar la Conquilla d'Or al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1989, compartida amb Homer and Eddie, i el premi Glauber Rocha al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana del 1989.[4][5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
