La Qüestió d'Andorra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Qüestió d'Andorra és l'expressió amb la qual hom es refereix a la revolució del 1881 que es va produir a Andorra. El segle xix a Andorra és un paradoxisme i una mostra evident dels problemes de la construcció d'Europa.
Les antigues potències monàrquiques, com és el cas de França o Castella, continuen expandint el seu projecte imperial. Aquest rau en el convenciment que la cultura francesa i castellana és superior a la resta. Així es colonitzen pobles a l'Àfrica o a Amèrica. A Europa, aquests mateixos Estats, ressusciten les ambicions territorials d'antuvi i entren en guerra contra els Estats veïns. Alemanya veu a Alsàcia territori alemanya i França hi veu territori francès.
De la mateixa manera, Anglaterra veu a Irlanda territori anglès i Irlanda hi veu territori irlandès. Castella veu en Portugal, els Països Catalans, el País Basc i Galícia territori castellà mentre que aquests hi veuen nacions que res tenen a veure amb Castella. Espanya va fins i tot més enllà i veu territori castellà a Amèrica.
Andorra en tot aquest assumpte es veu a la cruïlla. El nacionalisme català hi veu territori propi. L'espanyol hi veu territori pancastellà. El francès hi veu territori panfrancès. La Revolució Industrial apunyala amb força l'economia de l'Antic Règim a Andorra. El microestat entra en una crisi de grans dimensions.
Influenciada per la Revolució Francesa, la classe alta andorrana, que no se sent identificada amb la revolució, promou una primera revolta anomenada "des de dalt" per democratitzar les institucions andorranes amb vista de prendre el poder i així canviar les polítiques del parlament andorrà. Polítiques que haurien de millorar l'economia i, de retruc, els seus negocis.
Neix així la intenció de fer d'Andorra un nou Mònaco. Però l'estratègia fracassa i és la classe baixa del país que pren les armes per imposar el projecte monegasc a Andorra. Els coprínceps tornen a fer fracassar la revolta i a partir de llavors neix l'anomenada Qüestió d'Andorra.
França proposà a Andorra infraestructures a canvi d'esdevenir francesos. Espanya fa exactament el mateix. Davant les dues propostes i en plena Renaixença catalana, els andorrans cultiven llavors les traces del primer nacionalisme andorrà. La Qüestió d'Andorra esdevé llavors una qüestió geopolítica. Els interessos de França, Castella i Catalunya es concentren a Andorra i aquesta, discordant, crea el seu propi projecte nacional: l'Estat-nació andorrà.