La Mola (Sant Llorenç del Munt)
cim culminant de Sant Llorenç del Munt / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral. Amb 1.103,25 m d'alçada, és el punt més elevat del massís i és el sostre comarcal del Vallès Occidental. Administrativament, el cim i gran part de la muntanya pertanyen al municipi de Matadepera, si bé alguns contraforts del vessant est són al terme municipal de Castellar del Vallès i alguns contraforts del vessant nord són al terme municipal de Sant Llorenç Savall.[1]
| ||||
Tipus | Muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Part de | llista dels 100 cims de la FEEC, cim essencial | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Matadepera (Vallès Occidental) | |||
| ||||
Serralada | Sant Llorenç del Munt | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 1.103,25 m | |||
Prominència | 477 m | |||
Isolament | 17,68 km | |||
Material | conglomerat, gres i lutita | |||
Història | ||||
Període | ipresià | |||
Esport | ||||
Ruta normal | Camí dels Monjos (PR-C 31) Des de Can Robert (SL-C 50) Des del coll d'Estenalles (SL-C 54) | |||
Al cim s'hi troba el monestir de Sant Llorenç del Munt, d'estil romànic, documentat per primera vegada l'any 947 i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931.[2] En estances antigues del monestir, també s'hi troba el restaurant «La Mola» i el Punt d'Informació del Monestir de Sant Llorenç del Munt.[3] La muntanya és dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya inventariat com espai d'interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.[4]
Des de finals del segle xix, quan començà el muntanyisme a Catalunya, la Mola i el massís de Sant Llorenç del Munt en general ha sigut un lloc habitual d'excursionistes, aplecs religiosos o culturals i d'estudiosos de diverses disciplines. Posteriorment, també ha sigut freqüentada per practicants d'esport d'aventura com l'escalada o l'espeleologia. Està inclosa al repte dels «100 Cims» de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya[5] i a la llista dels «100 cims més emblemàtics de Catalunya» de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.[6]