L'Astrée
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Astrée és una novel·la pastoral de l'autor provençal en llengua francesa Honoré d'Urfé, publicada entre els anys 1607 i 1627. Possiblement es tracti de l'obra més important de la literatura francesa del segle xvii. En part degut al seu èxit a tota Europa i en part per les seves dimensions, que comprenen sis parts, quaranta històries i seixanta llibres en 5.399 pàgines se l'ha anomenat la “novel·la de novel·les”. A l'època era llegida a totes les corts europees i fou traduïda a multitud d'idiomes. Fins i tot avui en dia n'apareixen noves edicions, tant completes com en versions reduïdes o versionada com a còmic. Les tres primeres parts aparegueren el 1607, 1610 i 1619; després de la mort d'Honoré d'Urfé el 1625 la quarta va ser completa per Balthazar Baro, mentre que les parts cinequena i sisena foren contribució de Pierre Boitel, senyor de Gaubertin.[1] Les dues darreres parts es solen numerar com una de sola.
Pàgina de títol d'una edició del segle XVII de l'Astrée | |
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Honoré d'Urfé |
Llengua | francès |
Publicació | França, 1612 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la pastoril |
Les principals edicions de l'obra aparegueren els anys 1733, 1925 i 2006. El 2007 aparegué una versió cinematogràfica dirigida per Éric Rohmer: Les Amours d'Astrée et de Céladon. Gérard Pesson en realitzà una òpera el juny de 2009. En la seva obra El destí social de l'home: o teoria dels quatre moviments, Charles Fourier va discutir el que anomenà “amor celadònic” com a forma d'amor purament espiritual representat per Céladon en aquesta obra.[2][3]