Línia Bar Lev
From Wikipedia, the free encyclopedia
La línia Bar Lev (hebreu: קו בר לב, Kav Bar Lev; àrab: خط بارليف, Ḫaṭṭ Bārlīf) va ser una línia defensiva construïda per Israel per defensar la riba est del Canal de Suez d'una possible ofensiva d'Egipte després de la Guerra dels Sis Dies el 1967. Batejada en nom del cap de l'Estat Major isralià que va aprovar-ne la construcció, Haim Bar-Lev, la línia feia uns 160 km de llarg i constava d'unes 20 gran fortificacions amb 500 soldats de l'exèrcit israelià defensant-les.[2] La construcció va ser molt ràpida, començant el desembre de 1968 i acabant el març de 1969, gràcies a l'ús de parts prefabricades a Israel, costant en total uns 500 milions de dòlars.[3]
Línia Bar Lev | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Epònim | Haïm Bar-Lev | |||
Dades | ||||
Tipus | Línia defensiva | |||
Construcció | 1968 - 1969 | |||
Característiques | ||||
Material | Formigó armat, xapa metàl·lica, bigues d'acer, gabions de roca, sacs terrers | |||
Cost | 500 M$ | |||
| ||||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Israel | |||
Esdeveniment | Guerra de desgast Guerra del Yom Kippur | |||
Abans de 1967 Israel s'enfrontava a una possible invasió per part d'Egipte, Síria, Jordània i Iraq en un terreny poc defensable. El 5 de juny d'aquell any, la Força Aèria Israreliana va realitzar una campanya devastadora que va permetre que les forces terrestres ampliessin el territori fins a unes fronteres estratègiques: el banc oest del riu Jordà, els Alts del Golan i la península del Sinaí.[4] El juliol de 1967 les hostilitats es reprendrien en el que s'anomenaria la Guerra de Desgast. Per reduir les baixes, el comandament israelià va decidir construir una línia defensiva per protegir la riba est del canal de Suez.[5]
La primera línia, maozim, estava constituïda per una sèrie de fortificacions anomenades maoz, torre mestra en hebreu.[1] Els maoz comprenien una àrea gairebé quadrada de 50 per 50 metres amb un búnquer a cada cantonada. A dins hi solia haver un pou de morter, un centre de comandament, els dormitoris, la cuina, magatzems... Totes les estructures estaven molt reforçades, per poder resistir impactes directes d'artilleria, i estaven interconnectades per túnels i trinxeres.[6] Connectada per carreteres, a la rereguarda, hi havia una segona línia defensiva, anomenada taozim, amb posicions de tancs i artilleria.[1]
El 6 d'octubre de 1973, al començament de la Guerra del Yom Kippur, els egipcis llançarien un elaborat atac sorpresa contra la línia Bar Lev i en els dies següents aconseguirien capturar o fer evacuar la majoria de maoz. La gran presència de míssils antiaeris i antitancs egipcis va fer impossible qualsevol contraatac israelià.[7] Tot i que els arquitectes ja sabien que la línia no podria suportar un atac a gran escala, la derrota va suposar un dur cop moral pels israelians i faria canviar l'estratègia de control fronterer d'Israel.[8]