Electorat del Palatinat
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356.
| |||||
| |||||
| |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Heidelberg (1085–1690) Düsseldorf (1690–1720) Mannheim (1720–1803) | ||||
Idioma oficial | alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch | ||||
Període històric | |||||
Establiment | 1085 | ||||
Desaparició del Comtat palatí de Lotaríngia | 1085 | ||||
Confirmació com a Electorat | 1356 | ||||
Pau de Westfàlia | 1648 | ||||
Incorporació a l'Electorat de Baviera | 1777 | ||||
Tractat de Lunéville | 1801 | ||||
Dissolució | 1803 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | monarquia feudal Principat | ||||
Comte palatí Príncep elector | |||||
Enric II de Laach (primer) | |||||
Maximilià I Josep de Baviera (últim) | |||||
Era un territori fragmentat que s'estenia des del marge esquerre de l'Alt Rin i la serralada de Hunsrück, en el que avui és la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat, a les parts adjacents de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena (senyoria de Seltz de 1418 a 1766) fins al territori contrari a la riba oriental del Rin, a l'actual Hessen i Baden-Württemberg a la zona d'Odenwald, i a la regió meridional de Kraichgau, que conté les capitals de Heidelberg i Mannheim.
Els comtes palatins del Rin ocupaven el càrrec de vicaris imperials als territoris sota la llei franca (a Francònia, Suàbia i Renània) i es classificaven entre els prínceps seculars més significatius del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu clímax i declivi està marcat per la regla de l'elector Palatí Frederic V, la coronació del qual com a rei de Bohèmia en 1619 va provocar la Guerra dels Trenta Anys, quan el Palatinat fou ocupat per Espanya després de la Batalla de la Muntanya Blanca.[1] Després de la Pau de Westphalia de 1648, les terres destrossades van ser afectades per la Guerra de les Reunions llançada per Lluís XIV de França,[2] que va culminar amb la Guerra dels Nou Anys (1688-97). Governat en la unió personal amb l'electorat de Baviera des de 1777, finalment l'Electorat del Palatinat va desaparèixer amb la mediatització alemanya el 1803.