Karatxai-Txerkèssia
república i subjecte federal de Rússia From Wikipedia, the free encyclopedia
Karatxai-Txerkèssia (rus: Карачаево-Черкесия), oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, [lower-alpha 1] és una república de Rússia situada al Caucas del Nord. Forma part administrativament del Districte Federal del Caucàs del Nord. Karatxai-Txerkèssia té una població de 469.865 (cens de 2021). Txerkessk és la ciutat més gran i la capital de la república.
| Карачаево-Черкесская Республика (ru) Къарачай-Черкес Республика (krc) Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ (kbd)  | |||||
| |||||
| Himne | himne de Karatxai-Txerkèssia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Txerkessk | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 465.357 (2021) (33 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus nogai karatxai-balkar kabardí abazí | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 14.100 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 16 maig 1992 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap | Raixid Temrezov | ||||
| Òrgan legislatiu | People's Assembly of the Karachay-Cherkess Republic (en)  , | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-KC | ||||
| Identificador OKTMO | 91000000 | ||||
| Identificador OKATO | 91 | ||||
| Lloc web | kchr.info | ||||
_-_Karachay-Cherkessia_(Crimea_disputed).svg?lang=ca)
Karatxai-Txerkèssia és una de les repúbliques ètniques de Rússia, que representa principalment el poble indígena Karatxai caucàsic-turc i el poble Txerkess o circassià. Els karatxais formen el grup ètnic més gran amb el voltant del 44% de la població, seguits dels russos ètnics (27%) i els txerkess (13%). Els Txerkess són majoritàriament de les tribus Beslenei i Kabardins. La república té cinc idiomes oficials: el rus, l'abaza, el txerkess (kabardí), el karatxai-balkar i el nogai.
La major part del territori de la república es troba dins de les muntanyes del Caucas, excepte una petita franja a la vora nord de l'estepa del Don. Karatxai-Txerkèssia limita amb el krai de Krasnodar a l'oest, el krai de Stàvropol al nord-est, Kabardino-Balkària al sud-est i una frontera internacional amb Geòrgia al sud-oest. El mont Elbrús, la muntanya més alta d'Europa, es troba a la frontera amb Kabardino-Balkaria.
La república està situada als vessants del nord-oest del Caucas i limita amb el krai de Krasnodar a l'oest i al nord-oest, la República de Kabardino-Balkària al sud-est, Geòrgia (incloent Abkhàzia) al sud i oest, i amb el krai de Stàvropol al nord-est. S'estén al llarg de 140 kilòmetres de nord a sud i 170 quilometres (110 mi) d'est a oest. Les muntanyes cobreixen el 80% del territori de la república; El mont Elbrus, que amb 5,642 metres (18,510 ft) és el cim més alt del Caucas, es troba a la frontera de la república amb Kabardino-Balkària. La república és rica en recursos hídrics. Un total de 172 rius flueixen pel seu territori, sent el més gran el Kuban, el Bolxoi Zelentxuk, el Mali Zelentxuk, l'Urup i el Labà. Hi ha uns 130 llacs de muntanya d'origen glacial i abundància de fonts minerals. El clima és moderat, amb hiverns curts i estius llargs, càlids i humits. La temperatura mitjana de gener és de −3.2 °C (26.2 °F) i la temperatura mitjana de juliol és de +20.6 °C (69.1 °F). La precipitació mitjana anual varia des dels 550 mil·limetres (22 in) a les planes fins a 2,500 mil·limetres (98 in) a les muntanyes. Els recursos naturals inclouen or, carbó, argiles, entre altres.
La Província autònoma de Karatxai-Txerkèssia va ser fundada el 12 de gener de 1922, als primers anys de la Unió Soviètica. El 26 d'abril de 1926 es va dividir en l'Òblast Autònom de Karatxai i l'Okrug Nacional de Txerkess. El districte nacional de Txerkess va ser elevat a l'estatus d'Òblast autònom el 30 d'abril de 1928.
El 1943, l'Òblast Autònom de Karatxai va ser abolit, el poble de Karatxai va ser acusat de col·laboració amb els nazis i posteriorment deportat a les repúbliques kazakh i uzbeka. La major part del territori de Karatxai es va dividir entre el krai de Stavropol i l'RSS de Geòrgia. La resta del territori poblat pels Txerkess va ser coneguda com a Província autònoma de Txerkess fins al 9 de gener de 1957 quan es va incorporar a l'Òblast autònom de Karatxai-Txerkèssia a les seves antigues fronteres a causa de la rehabilitació dels karatxai.
El 3 de juliol de 1991, l'Òblast autònom va ser elevat a l'estatus de República Socialista Soviètica Autònoma de Karatxai-Txerkèssia (sota la jurisdicció de la RSFS Russa). Amb la dissolució de la Unió Soviètica.
Després de les manifestacions del desembre de 1991, el Soviet Suprem de Karatxai-Txerkèssia va adoptar una crida per al reconeixement de les repúbliques individuals de cada ètnia que constituïa la regió. També el desembre de 1991, les paraules "socialista soviètica autònoma" van ser eliminades del nom oficial de Karatxai-Txerkèssia.
El gener de 1992, el president rus Borís Ieltsin estava disposat a acceptar la divisió de Karatxai-Txerkèssia i va presentar esborranys de llei al Soviet Suprem de Rússia per a la reconstitució de l'Òblast autònom de Karatxai i de l'Òblast autònom de Txerkèssia dins de la Federació Russa. Al Soviet Suprem es va establir una comissió per a la formació de tres regions autònomes: Karatxai, Txerkèss i Batalpashinsk.
El 28 març de 1992 es va celebrar un referèndum en el qual, segons els resultats oficials, la majoria de la població de Karatxai-Txerkèssia va votar en contra de la divisió de la república, i el 9 de desembre de 1992, la república va ser reconeguda com a República Karatxai-Txerkèssia.[1]
El cap del govern de Karatxai-Txerkèssia és el Cap (fins al 28 de juny de 2012, el títol oficial era "President"). Fins al febrer de 2011, el president era Boris Ebzeiev, un antic jutge del Tribunal Constitucional de la Federació Russa. Rashid Temrezov és actualment el cap de la república.
La tensió ètnica és un problema considerable a la república. El maig de 1999, Karatxai-Txerkèssia va dur a terme les seves primeres eleccions presidencials regionals lliures. Quan Vladimir Semionov, un Karatxai, va guanyar les eleccions sobre Stanislav Derev, un circassià, hi va haver protestes dels partidaris de Derev, amb acusacions generalitzades de frau. Més tard, una decisió judicial va confirmar el resultat de les eleccions, i va provocar que milers de partidaris de Derev marxessin en protesta, molts defensant la partició de la república.
Tot i que l'activitat dels independentistes a la regió palideix en comparació amb Txetxènia i Daguestan, existeixen grups militants a Karatxai-Txerkèssia qua avoquen per la secessió.[2] Un cotxe bomba que va matar dues persones el març del 2001 va ser acusat als separatistes txetxens. S'han format grups separatistes musulmans, i desenes dels seus membres han estat assassinats per les autoritats russes.[2]
El setembre de 2007, l'SFS va matar l'abazin Rustam Ionov ("Abu-Bakar"), cap de la Jamaat (assemblea) de Karatxaevo, juntament amb la seva dona.[3]
Població: 469,865 habitants (Cens 2021)
| 2019 | 2021 | |
|---|---|---|
| Mitjana: | 76,2 anys | 73,5 anys |
| Home: | 71,7 anys | 69,3 anys |
| Dona: | 80,4 anys | 77,3 anys |
Estadístiques vitals
| Població Mitjana (x 1000) | Naixements | Defuncions | Canvi natural | Taxa bruta de natalitat (per 1000) | Taxa bruta de mortalitat (per 1000) | Canvi natural (per 1000) | Taxa de Fertilitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1970 | 346 | 6,021 | 2,153 | 3,868 | 17.4 | 6.2 | 11.2 | |
| 1975 | 357 | 6,619 | 2,288 | 4,331 | 18.5 | 6.4 | 12.1 | |
| 1980 | 373 | 7,044 | 2,794 | 4,250 | 18.9 | 7.5 | 11.4 | |
| 1985 | 394 | 8,119 | 3,350 | 4,769 | 20.6 | 8.5 | 12.1 | |
| 1990 | 422 | 7,218 | 3,496 | 3,722 | 17.1 | 8.3 | 8.8 | |
| 1991 | 427 | 7,145 | 3,713 | 3,432 | 16.7 | 8.7 | 8.0 | |
| 1992 | 431 | 6,846 | 3,915 | 2,931 | 15.9 | 9.1 | 6.8 | |
| 1993 | 433 | 5,569 | 4,336 | 1,233 | 12.9 | 10.0 | 2.8 | |
| 1994 | 434 | 5,786 | 4,598 | 1,188 | 13.3 | 10.6 | 2.7 | |
| 1995 | 437 | 5,633 | 4,501 | 1,132 | 12.9 | 10.3 | 2.6 | |
| 1996 | 439 | 5,281 | 4,683 | 598 | 12.0 | 10.7 | 1.4 | |
| 1997 | 440 | 4,987 | 4,615 | 372 | 11.3 | 10.5 | 0.8 | |
| 1998 | 441 | 4,990 | 4,537 | 453 | 11.3 | 10.3 | 1.0 | |
| 1999 | 441 | 4,523 | 4,707 | −184 | 10.3 | 10.7 | −0.4 | |
| 2000 | 440 | 4,666 | 4,961 | −295 | 10.6 | 11.3 | −0.7 | |
| 2001 | 440 | 4,778 | 4,911 | −133 | 10.9 | 11.2 | −0.3 | |
| 2002 | 440 | 4,927 | 5,207 | −280 | 11.2 | 11.8 | −0.6 | |
| 2003 | 442 | 5,088 | 5,427 | −339 | 11.5 | 12.3 | −0.8 | |
| 2004 | 446 | 5,190 | 5,059 | 131 | 11.6 | 11.3 | 0.3 | |
| 2005 | 450 | 5,194 | 5,131 | 63 | 11.5 | 11.4 | 0.1 | |
| 2006 | 454 | 5,032 | 4,924 | 108 | 11.1 | 10.8 | 0.2 | |
| 2007 | 459 | 6,066 | 4,626 | 1,440 | 13.2 | 10.1 | 3.1 | |
| 2008 | 465 | 6,364 | 4,731 | 1,633 | 13.7 | 10.2 | 3.5 | |
| 2009 | 470 | 6,200 | 4,711 | 1,489 | 13.2 | 10.0 | 3.2 | 1.55 |
| 2010 | 476 | 6,139 | 4,737 | 1,402 | 12.9 | 10.0 | 2.9 | 1.51 |
| 2011 | 477 | 6,289 | 4,664 | 1,625 | 13.1 | 9.7 | 3.4 | 1.54 |
| 2012 | 475 | 6,499 | 4,633 | 1,866 | 13.7 | 9.8 | 3.9 | 1.63 |
| 2013 | 471 | 6,547 | 4,464 | 2,083 | 13.9 | 9.5 | 4.4 | 1.67 |
| 2014 | 470 | 6,318 | 4,553 | 1,765 | 13.5 | 9.7 | 3.8 | 1.65 |
| 2015 | 468 | 5,803 | 4,523 | 1,280 | 12.4 | 9.6 | 2.8 | 1.54 |
| 2016 | 467 | 5,575 | 4,393 | 1,182 | 11.9 | 9.4 | 2.5 | 1.52 |
| 2017 | 466 | 5,145 | 4,346 | 799 | 11.0 | 9.3 | 1.7 | 1.43 |
| 2018 | 465 | 4,974 | 4,137 | 837 | 10.7 | 8.9 | 1.8 | 1.43 |
| 2019 | 5,050 | 4,219 | 831 | 10.8 | 9.1 | 1.7 | 1.48 | |
| 2020 | 5,135 | 5,034 | 101 | 11.0 | 10.8 | 0.2 | 1.53 | |
| 2021 | 4,470 | 5,677 | -1,207 | 9.6 | 12.2 | -2.6 | 1.35 | |
| 2022 | 4,429 | 4,460 | -31 | 9.5 | 9.6 | -0.1 | 1.30 |
Grups ètnics
Segons el cens de 2021, els karatxais representen el 44,4% de la població de la república, seguits dels russos (27,5%), i els Txerkess i els Abazins junts representen el 20,8%.[9]
| Grups Ètnics | Cens de 19261 | Cens de 1939 | Cens de 1959 | Cens de 1970 | Cens de 1979 | Cens de 1989 | Cens de 2002 | Cens de 2010 | Cens de 20213 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | |
| Karatxais | 53,175 | 31.3% | 70,932 | 29.2% | 67,830 | 24.4% | 97,104 | 28.2% | 109,196 | 29.7% | 129,449 | 31.2% | 169,198 | 38.5% | 194,324 | 41.0% | 205,578 | 44.4% |
| Txerkess | 16,1862 | 9.5% | 17,667 | 7.3% | 24,145 | 8.7% | 31,190 | 9.0% | 34,430 | 9.4% | 40,241 | 9.7% | 49,591 | 11.3% | 56,466 | 11.9% | 58,825 | 12.7% |
| Abazins | 13,731 | 8.1% | 14,138 | 5.8% | 18,159 | 6.5% | 22,896 | 6.6% | 24,245 | 6.6% | 27,475 | 6.6% | 32,346 | 7.4% | 36,919 | 7.8% | 37,664 | 8.1% |
| Russos | 40,072 | 23.6% | 118,785 | 48.8% | 141,843 | 51.0% | 162,442 | 47.1% | 165,451 | 45.1% | 175,931 | 42.4% | 147,878 | 33.6% | 150,025 | 31.6% | 127,621 | 27.5% |
| Nogais | 6,263 | 3.7% | 6,869 | 2.8% | 8,903 | 3.2% | 11,062 | 3.2% | 11,872 | 3.2% | 12,993 | 3.1% | 14,873 | 3.4% | 15,654 | 3.3% | 17,368 | 3.7% |
| Ucraïnesos | 32,518 | 19.1% | 4,104 | 1.7% | 4,011 | 1.4% | 4,819 | 1.4% | 4,555 | 1.2% | 6,308 | 1.5% | 3,331 | 0.8% | 1,990 | 0.4% | 787 | 0.2% |
| Altres | 8,082 | 4.8% | 10,703 | 4.4% | 13,068 | 4.7% | 15,138 | 4.4% | 17,362 | 4.7% | 22,573 | 5.4% | 22,253 | 5.1% | 18,892 | 4.0% | 15,425 | 3.3% |
| 1 Els resultats del cens de 1926 es refereixen al territori actual, que és una combinació del OA de Txerkess, l'OA de Karatxai i les àrees adjacents. Aquestes últimes zones estaven habitades principalment per russos i ucraïnesos. [10]
2 13.496 Kabardins i 2.690 Txerkess més. 3 6.597 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[11] | ||||||||||||||||||
Religió
Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar 56.900 persones, el 64% de la població de Karatxai-Txerkèssia s'adhereix a l'Islam, el 13% a l'Església Ortodoxa Russa, el 2% a la fe nativa de Karatxai i Circàssia, el 2% són cristians no afiliats, creients cristians ortodoxos sense església o membres d'esglésies ortodoxes russes. A més, el 10% de la població es declara "espiritual però no religiosa", el 3% és atea i el 6% són altres/no declarats.
Paisatge muntanyós d'Arkhiz
Casament a Karatxai-Txerkèssia
Karatxaievsk
Petit assentament a Karatxai-Txerkèssia
Vista del mont Elbrus des del pas Gumbaixi
.jpg)
- rus: Карачаево-Черкесская Республика; karatxai-balkar: Къарачай-Черкес Республика; kabardí: Къэрэшей-Шэрджэс Республика; Plantilla:Lang-nog; abazí: Къарча-Черкес Республика
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
