Kabardino-Balkària

Kabardino-Balkària (rus: Кабарди́но-Балка́рия), oficialment la República de Kabardino-Balkària,^{[nota 1][1][2][3][4]} és una república de Rússia situada al nord del Caucas. Segons el cens del 2021, la seva població és de 904.200 habitants. La seva capital és Nàltxik. La zona conté la muntanya més alta d'Europa, el mont Elbrús, amb 5,642 m (18,510 ft). El mont Elbrús té 22 glaceres que alimenten tres rius: el Baksan, Malka i Kuban. La muntanya està coberta de neu durant tot l'any.

República de Kabardino-Balkària

Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd)
Bandera Escut d'armes
Himne	himne de Kabardino-Balkària
Localització
43° 35′ N, 43° 24′ E
Estat	Rússia
Capital	Nàltxik
Població humana
Població	869.191 (2021) (69,54 hab./km²)
Idioma oficial	rus kabardí karatxai-balkar
Geografia
Part de	Districte Federal del Sud (2000–2010) Districte Federal del Caucas Nord (2010–)
Superfície	12.500 km²
Limita amb	Ossètia del Nord - Alània, sud-est Mingrèlia - Alta Svanètia, sud-oest Karatxai-Txerkèssia, nord-oest krai de Stàvropol, nord Ratxa-Letxkhumi i Baixa Svanètia, sud
Creació	5 gener 1936
Organització política
• Head of the Kabardino-Balkar Republic (en)	Kazbek Kokov (en)
Òrgan legislatiu	Parliament of the Kabardino-Balkar Republic (en) ,
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Moscou Europa/Moscou
ISO 3166-2	RU-KB
Identificador OKTMO	83000000
Identificador OKATO	83
Lloc web	glava.kbr.ru

Geografia

Congost de Txerek-Balkarskaia

La república està situada a les muntanyes del Caucas del Nord, amb planes a la part nord. La república comparteix frontera internacional amb Geòrgia.

• Superfície: 12.500 kilòmetres quadrats
• Fronteres:
  • Internes: Krai de Stàvropol (N/NE), Ossètia del Nord-Alània (E/SE/S), Karatxai-Txerkèssia (O/NO)
  • Internacionals: Geòrgia (Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti, Zemo Svanètia) (S/SO)
• Punt més alt: Mont Elbrús (5.642m)
• Distància màxima N-S: 167 kilòmetres
• Distància màxima E-O: 123 kilòmetres

Rius

Els principals rius inclouen:

• Riu Terek (623 km)
• Riu Malka (216 km)
• Riu Baksan (173 km)
• Riu Uruk (104 km)
• Riu Txegem (102 km)
• Riu Txerek (76 km)
• Riu Argudan
• Riu Kurkuzhin
• Riu Lesken

Llacs

Mapa de la República

Mont Dikh-Tau

Prielbrusie

Congost de Tizil

A la República hi ha uns 100 llacs, cap dels quals és gran. Poc més de la meitat (55) es troben entre els rius Baksan i Malka. Alguns dels llacs són:

• Llac Tserikkel (àrea 26.000 m²; profunditat 368m)
• Llac baix de Goluboie
• Llac Kel-Ketxen (profunditat 177 m)
• Llac Tserikkel Superior (profunditat 18 m)
• Llac Sekretnoie
• Llac Tambukan (àrea 1,77 km²; profunditat 1,5 a 2 m), parcialment dins del krai de Stàvropol.

Muntanyes

• Mont Elbrus (5.642 m), muntanya volcànica i el cim més alt d'Europa, Rússia i el Caucas.

Altres muntanyes importants inclouen:

• Mont Dikh-Tau (5.402 m)
• Mont Kóixtan-Tau (5.151 m)
• Mont Xkhara (5.068 m)
• Pic Puixkin (5.033 m)
• Mont Mizhergi (5.025 m)

Recursos naturals

Els recursos naturals de Kabardino-Balkària inclouen molibdè, tungstè i carbó.

Clima

La república té un clima de tipus continental.

• Temperatura mitjana del gener: −12 °C (10 °F) (muntanyes) a −4 °C (25 °F) (planes)
• Temperatura mitjana del juliol: +4 °C (39 °F) (muntanyes) a +23 °C (73 °F) (planes)
• Precipitació mitjana anual: 500–2.000 mm.

Història

Se sap que els circassians actuals també anomenats kassocs estaven habitant Kabardino-Balkària des d'almenys el segle VI aC, llavors conegut com a Zikia.^[5] L'1 de juliol de 1994, Kabardino-Balkària es va convertir en la segona república després de Tatarstan a signar un acord de repartiment del poder amb el govern federal, que li atorgava autonomia.^[6]

Política

El cap de govern a Kabardino-Balkària és el Cap. El cap actual és Kazbek Kokov.^[7] L'òrgan legislatiu de la República és el Parlament format per 72 diputats elegits per a un mandat de cinc anys.^[8]

La república va adoptar una nova constitució el 2001 que impedeix que la república existeixi independentment de la Federació Russa.^[9]

Demografia

Població

Població: 904,200 habitants (cens de 2021)

Esperança de vida: ^[10][11]

	2019	2021
Mitjana:	76,5 anys	73,8 anys
Home:	72,6 anys	69,9 anys
Dona:	79,9 anys	77,3 anys

Balcars el 1936

El lluitador kabardià Beslan Mudrànov va guanyar la primera medalla d'or de Rússia als Jocs Olímpics de Rio 2016

Estadístiques vitals

Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia Arxivat April 12, 2008, a Wayback Machine.^[12]

	Població mitjana (x 1000)	Naixements	Defuncions	Canvi natural	Taxa bruta de natalitat (per 1000)	Taxa bruta de mortalitat (per 1000)	Canvi natural (per 1000)	Taxa de fertilitat
1970	592	11,683	3,913	7,770	19.7	6.6	13.1
1975	634	12,315	4,717	7,598	19.4	7.4	12.0
1980	680	14,098	5,457	8,641	20.7	8.0	12.7
1985	725	15,941	5,854	10,087	22.0	8.1	13.9
1990	772	15,412	6,573	8,839	20.0	8.5	11.5	2.45
1991	788	14,952	6,995	7,957	19.0	8.9	10.1	2.35
1992	799	13,728	7,093	6,635	17.2	8.9	8.3	2.16
1993	807	11,781	7,864	3,917	14.6	9.7	4.9	1.86
1994	816	11,407	8,052	3,355	14.0	9.9	4.1	1.79
1995	828	10,844	8,236	2,608	13.1	9.9	3.2	1.67
1996	840	10,293	8,199	2,094	12.2	9.8	2.5	1.56
1997	853	10,016	7,985	2,031	11.7	9.4	2.4	1.47
1998	866	9,997	8,201	1,796	11.5	9.5	2.1	1.44
1999	875	9,221	8,292	929	10.5	9.5	1.1	1.30
2000	883	9,207	8,792	415	10.4	10.0	0.5	1.26
2001	891	8,892	8,778	114	10.0	9.9	0.1	1.19
2002	897	9,119	8,954	165	10.2	10.0	0.2	1.20
2003	896	9,294	9,202	92	10.4	10.3	0.1	1.20
2004	889	9,414	8,695	719	10.6	9.8	0.8	1.22
2005	882	8,991	9,034	- 43	10.2	10.2	-0.0	1.13
2006	875	9,308	8,764	544	10.6	10.0	0.6	1.16
2007	870	11,397	8,441	2,956	13.1	9.7	3.4	1.41
2008	866	12,052	8,095	3,957	13.9	9.3	4.6	1.49
2009	863	12,143	8,406	3,737	14.1	9.7	4.3	1.62
2010	860	12,576	8,080	4,496	14.6	9.4	5.2	1.66
2011	860	12,848	8,136	4,712	14.9	9.4	5.5	1.70
2012	859	13,786	7,709	6,077	16.0	9.0	7.0	1.83
2013	859	13,365	7,712	5,653	15.6	9.0	6.6	1.80
2014	860	13,397	7,571	5,826	15.6	8.8	6.8	1.83
2015	861	12,627	7,582	5,045	14.6	8.8	5.8	1.75
2016	863	12,191	7,386	4,805	14.1	8.5	5.6	1.72
2017	865	11,092	7,391	3,701	12.8	8.5	4.3	1.61
2018	865	10,881	7,044	3,837	12.5	8.1	4.4	1.61
2019	866	9,973	7,142	2,831	11.5	8.2	3.3	1.51
2020		10,604	8,624	1,980	12.2	9.9	2.3	1.64
2021		10,462	9,436	1,026	12.0	10.8	1.2	1.67
2022		10,049	8,010	2,039	11.5	9.2	2.3	1.51

Nota: font TFR 2009, 2010, 2011, 2012.^[13]

Grups ètnics

Kabardino-Balkària inclou dues grans comunitats ètniques, els kabardins (circassians), que parlen una llengua caucàsica del nord-oest, i els balkars que parlen una llengua turquesa. Segons el cens de 2021,^[14] els kabardins representen el 57,1% de la població de la república, seguits pels russos (19,8%) i els balkars (13,7%). Altres grups inclouen els circassians (3,0%), els turcs (1,9%), els ossetes (0,8%), els gitanos (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.

Grups Ètnics	Cens de 19261		Cens de 1939		Cens de 1959		Cens de 1970		Cens de 1979		Cens de 1989		Cens de 2002		Cens de 2010		Cens de 20213
	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%
Kabardins	122,237	54.2%	152,237	42.4%	190,284	45.3%	264,675	45.0%	303,604	45.5%	364,494	48.2%	498,7022	55.3%	490,453	57.2%	502,615	57.1%
Balkars	33,197	14.7%	40,747	11.3%	34,088	8.1%	51,356	8.7%	59,710	9.0%	70,793	9.4%	104,951	11.6%	108,577	12.7%	120,898	13.7%
Russos	32,622	14.5%	129,067	35.9%	162,586	38.7%	218,595	37.2%	234,137	35.1%	240,750	31.9%	226,620	25.1%	193,155	22.5%	174,768	19.8%
Ossetes	3,839	1.7%	4,608	1.3%	6,442	1.5%	9,167	1.6%	9,710	1.5%	9,996	1.3%	9,845	1.1%	9,129	1.1%	6,877	0.8%
Ucraïnesos	24,723	11.0%	11,142	3.1%	8,400	2.0%	10,620	1.8%	12,139	1.8%	12,826	1.7%	7,592	0.8%	4,800	0.6%	1,461	0.2%
Circassians	8,803	3.9%	21,328	5.9%	18,315	4.4%	33,790	5.7%	47,246	7.1%	614	0.1%	725	0.1%	2,475	0.3%	26,544	3.0%
Altres											55,058	7.3%	53,059	5.9%	49,081	5.7%	47,748	5.7%
1 Els resultats del cens de 1926 es refereixen al territori actual, que és una combinació de l'OA de Kabardino-Balkària i una part del districte de Terek. Aquesta darrera zona estava habitada principalment per russos i ucraïnesos.[15] 2 A la vista dels resultats del cens de 1989 i del 2010, el nombre de Kabardins el 2002 sembla poc probable que sigui elevat. 3 23.289 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[16]

Religió

Mesquita de Kabardino-Balkària

Església catòlica a Kabardino-Balkària (Diòcesi de Saràtov, Blagoveshchenka)

Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar a 56.900 persones, el 70,8% de la població de Kabardino-Balkària s'adhereix a l'Islam, l'11,6% a l'Església ortodoxa russa, l'1,8% a la religió popular adigué (kabardiana) i altres religions indígenes, el 3,8% són cristians genèrics no afiliats. A més, el 12% de la població declara ser «espiritual però no religiosa», el 5,6% és atea o segueix altres religions, inclosos els testimonis de Jehovà.

Notes

1. rus: Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика

Referències

1. «Head of Kabardino-Balkarian Republic reported to the President on the situation in Mount Elbrus region» (en anglès). President of Russia, 02-09-2017. [Consulta: 17 febrer 2020].
2. «Russia's federal constituent entities» (en anglès). Federation Council of the Federal Assembly of the Russian Federation. [Consulta: 17 febrer 2020].
3. Skutsch, Carl. Encyclopedia of the World's Minorities (en anglès). Routledge, 2013-11-07. ISBN 978-1-135-19388-1.
4. «Territorial divisions of the MIA of Russia». en.mvd.ru. Arxivat de l'original el 1 gener 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
5. The Oxford dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. OCLC 22733550.
6. Solnick, Steven The National Council for Soviet and East European Research, 29-05-1996, pàg. 12.
7. (en rus) Meduza [Consulta: 26 setembre 2018].
8. Constitution, Article 94.
9. Bell, 2003, p. 78.
10. «Демографический ежегодник России» (en rus). Federal State Statistics Service of Russia (Rosstat). [Consulta: 28 juny 2022].
11. «Ожидаемая продолжительность жизни при рождении» (en rus). Unified Interdepartmental Information and Statistical System of Russia. Arxivat de l'original el 20 febrer 2022. [Consulta: 28 juny 2022].
12. «Официальные статистические показатели». Arxivat de l'original el 2022-08-03. [Consulta: 1r setembre 2023].
13. «Каталог публикаций::Федеральная служба государственной статистики». Arxivat de l'original el 24 març 2013.
14. «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
15. «население кабардино-балкарии».
16. «ВПН-2010». Arxivat de l'original el 25 desembre 2018. [Consulta: 22 desembre 2011].