Kūkai
Monjo japonès del període Heian / From Wikipedia, the free encyclopedia
Kūkai (en japonès: 空海; Zentsūji, Shikoku, 774 – 835), també conegut de manera postuma com a Kōbō-Daishi (弘法大師, en català: «gran mestre que difon el budisme») fou un monjo budista, funcionari, estudiós, poeta i artista japonès, i fundador del budisme Shingon o «mantra», de la branca Vajrayana o esotèrica.[1][2] Els feligresos del budisme Shingon s'hi refereixen amb el títol honorífic d'Odaishi-sama (お大師様) i pel nom religiós de Henjō-Kongō (遍照金剛).[3]
![]() ![]() | |
Nom original | (ja) 空海 ![]() |
---|---|
Nom pòstum | 弘法大師 ![]() |
Biografia | |
Naixement | (ja) 佐伯眞魚 ![]() 27 juliol 774 ![]() Zentsū-ji (Japó) (en) ![]() ![]() |
Mort | 22 abril 835 ![]() mont Kōya (Japó) ![]() |
Causa de mort | causes naturals ![]() |
Sepultura | Okunoin ![]() |
Religió | Budisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | lexicògraf, cal·lígraf, bhikkhu, poeta, lingüista, filòsof ![]() |
Professors | Hui-kuo (en) ![]() ![]() |
Alumnes | Shinzei (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Nom de ploma | 教海 空海上人 お大師さん 空海 如空 お大師様 ![]() |
Participà en | |
630 | Missions japoneses a la Xina imperial ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Nao Saeki (en) ![]() ![]() |
Pares | Saeki no Tagimi ![]() ![]() |
Germans | Shinga Saeki no Suzukimaro ![]() |
![]() ![]() ![]() |
És famós com a calígraf i enginyer. Segons la llegenda, a Kūkai se li atribueix la creació del sil·labari hiragana, un dels sistemes d'escriptura de la llengua japonesa i el poema Iroha, el qual va ajudar a estendre i popularitzar l'ús del sil·labari.[4][5] El poema és un pangrama perfecte, ja que utilitza totes i cadascuna de les vocals i consonants de la llengua japonesa exactament una vegada.