escultor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Julio López Hernández (Madrid, 1930 - Madrid, 8 de maig de 2018) va ser un escultor espanyol.
Comença molt prompte el contacte amb l'escultura, donat que tant son pare com el seu avi són orfebres. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, passant als dinou anys a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[1][2][3]
És en aquest moment quan comença la seua amistat amb altres artistes como Antonio López García i Lucio Muñoz. En 1962 es casa amb Esperanza Parada (també pintora, que morí el 2011),[4] amb qui té dues filles, que en moltes ocasions faran de models per al seu pare.[1][2][3]
Obtingué beques del Liceu Francès i de la fundació Joan March per a realitzar viatges a França i Itàlia. A partir de 1970 treballa com a professor de Modelat a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid.[1]
Al llarg de la seua carrera ha rebut premis i homenatges, destacant el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya en 1982, el Premi Nacional de Medalla Tomás Francisco Prieto de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El 28 d'abril de 1986 és triat acadèmic en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.[1][3]
La seua primera exposició individual fou l'any 1965, a la Galeria Juana Mordó de Madrid, i a partir d'aquest moment, la seva obra ha estat exposada en importants sales de tot el territori nacional, com la Fundació Rodríguez Acosta de Granada a la Caixa d'Estalvis d'Astúries, el Monestir de Sant Francesc a Càceres, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, la Fundació Santillana o la Galeria Leandro Navarro de Madrid.[1]
Encara que les talles religioses són els seus treballs al començament de la seua carrera, prompte els temes quotidians i familiars van guanyar terreny, emprant fonamentalment el bronze com material per treballar la seua creativitat, sense deixar de banda la importància de les textures. Treballa peces tant a mida natural com medalles (que comença a treballar a partir de 1995). Li agrada treballar sèries temàtiques, com la dedicada als escriptors guanyadors del Premi Cervantes. Té obres de mida major com: Tors de Jorge Manrique a Paredes de Nava (Palència); Monuments a Andrés Segovia, a Federico García Lorca, al pintor Sebastián Muñoz; bustos com els de Fernando de los Ríos, Gerardo Diego; etc.[2][3]
En 1951 participa en el projecte de "Escuela de Escultores de Coca" junt a César Montaña i Eduardo Capa entre altres. Com artista evoluciona de l'expressionisme al realisme, cosa que fa que es puga incloure en l'anomenada "escola realista madrilenya" junt a Antonio López García, Amalia Avia, Isabel Quintanilla, María Moreno…[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.