Juan de Orduña y Fernández-Shaw
director de cinema espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
director de cinema espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan de Orduña y Fernández-Shaw (Madrid, 27 de desembre de 1900 – Madrid, 3 de febrer de 1974) va ser un actor i director de cinema espanyol.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1900 Madrid |
| Mort | 3 febrer 1974 (73 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, guionista, director de cinema, realitzador |
| Activitat | 1924 - 1973 |
    | |
Nascut en una família d'aristòcrates cursa estudis de Dret. La seva carrera artística com a actor va començar en els anys vint, incorporant-se a la Companyia de teatre d'Emilio Thuiller. En anys successius intervé en nombrosos títols muts. Participa com a actor protagonista en la primera pel·lícula sonora del cinema espanyol, El misterio de la Puerta del Sol (1929). A partir de l'arribada del cinema sonor, la seva presència davant la càmera es va espaiar, tot i que participaria en pel·lícules amb cert renom com Nobleza baturra (1935), de Florián Rey.
La seva trajectòria com a director és especialment destacable en la dècada que va seguir per fi de la Guerra Civil Espanyola. Es converteix en un dels cineastes més prolífics del moment i també un dels favorits del públic.
En la primera meitat dels anys quaranta es consolida com un més que correcte director de comèdies al gust de l'època, com Tuvo la culpa Adán (1944) o Ella, él y sus millones (1944).
L'estètica ampulosa i el gust per la interpretació grandiloqüent de la Història d'Espanya dels primers anys del franquisme aviat s'apoderarien de l'esperit del cinema de l'època i van passar a determinar en bona part el perfil de les pel·lícules d'Orduña. Així, es va especialitzar en drames històrics que exaltaven els valors patriòtics de l'Espanya imperial i que van gaudir del favor del públic. En aquesta època va rodar Locura de amor (1948), Agustina de Aragón (1950) —ambdues amb Aurora Bautista—, La leona de Castilla (1951) o Alba de América (1951).[1]
L'evolució en els gustos del públic li portaria al llarg dels cinquanta a un nou gir en la temàtica del seu cinema i va tancar la dècada rodant El último cuplé (1957), vehicle reeixit per al lluïment de Sara Montiel.[2][3] Els seus últims anys els va dedicar a filmar sarsueles, un gènere que va viure un cert ressorgiment durant els anys seixanta.
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1946 | Millor direcció | Un drama nuevo | Guanyador |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
