From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Fernández Latorre (La Corunya, 8 d'agost de 1849 - 14 de març de 1912) fou un militar i polític gallec, diputat a Corts durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.
 Juan Fernández Latorre, de Christian Franzen | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1848  la Corunya (Espanya) |
| Mort | 14 març 1912 (63 anys) la Corunya |
.svg){kind=small} Governador civil | |
| 1911 – 14 març 1912 | |
 Governador civil de la província de Madrid | |
| 7 novembre 1910 – 14 març 1912 ← Luis Canalejas Méndez – Demetrio Alonso Castrillo → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 febrer 1891 – 14 març 1912 ← Vicente Donato Villarnovo – José Sánchez Anido → Circumscripció electoral: Ortigueira | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 6 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Robert Robert i Casacuberta Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers | |
| Subsecretari del Ministeri de la Governació | |
| desembre 1905 – Federico Requejo Avedillo → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, emprenedor |
| Partit | Partit Demòcrata Possibilista |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Felisa, María Victoria Fernández-Latorre |
Fill d'un mestre armer, va ingressar a l'Exèrcit espanyol, on va arribar al grau de sergent d'artilleria i va participar en la revolta de la caserna de San Gil de juny de 1866. En 1869 va redactar una proclama, que li va suposar ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la de cadena perpètua. Va fugir a França, on va rebre influència del positivisme, i va tornar en ocasió de l'amnistia de 1870.
Va ser secretari de l'Ajuntament de Granollers i per aquesta circumscripció fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després del cop del general Manuel Pavía, Latorre es va exiliar de nou a França, on fou corresponsal dels diaris El Globo i El Imparcial. Davant la convocatòria de les eleccions generals espanyoles de 1879, va ressorgir el moviment republicà i va formar part del Partit Demòcrata Progressista, alhora que col·laborava a El Demócrata.
Juntament amb Antonio Prieto Puga i José Manuel Martínez Pérez va fundar La Voz de Galicia en 1882. En 1885, es va dissoldre la societat fundacional i es va convertir en propietari únic del diari. A les eleccions generals espanyoles de 1891 va obtenir acta de diputat republicà per Ortigueira (La Corunya). A les eleccions generals espanyoles de 1910 va aconseguir escó per La Corunya. A més de diputat a Corts, també va ser sotssecretari de Governació en 1905 i en 1910. En 1911 va ser nomenat governador civil de Madrid, càrrec que va ocupar fins al dia de la seva mort el 1912. Fou l'impulsor el 1910 d'un impost del 5% dels espectacles públics, que es destinà a la Junta de Protecció de Menors i a la repressió de la mendicitat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
