fotoperiodista català From Wikipedia, the free encyclopedia
José María Alguersuari (Sabadell, 10 de desembre de 1945) és un fotoperiodista català.[1]
« | JMª Alguersuari és el fundador d'una branca del fotoperiodisme creatiu que no exisita abans d'aparèixer ell | » |
— Oriol Maspons[2] |
José María Alguersuari (2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José María Alguersuari Tortajada 10 desembre 1945 (78 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
Residència | Sabadell |
Activitat | |
Ocupació | fotoperiodista |
Art | Fotografia |
Família | |
Pare | Francesc Alguersuari Duran |
Germans | Jaume Alguersuari i Tortajada |
Premis | |
Lloc web | josemariaalguersuari.com |
Va iniciar-se en la professió de molt jove, als catorze anys, ajudant el seu pare Francesc Alguersuari, també fotògraf, realitzant fotografies per a cobrir esdeveniments esportius.[3] Pertany a la generació de fotògrafs de la dècada del 1960, en la qual també es van iniciar Joan Colom i Colita. Va publicar les seves primeres fotos de motociclisme el 1959 a diaris com El Noticiero Universal, Diario de Barcelona i El Mundo Deportivo, dedicant-se ja plenament als esports de motor durant tota lla dècada de 1960;[4] va obtenir el seu primer carnet de premsa el 1961.[3] Com a fotoperiodista esportiu va destacar perquè va ser el primer a deixar de banda els teleobjectius curts per fer-ne servir un de 300 mil·límetres el 1975.[5][3] Va dedicar la meitat de la seva vida professional als esports i l'altra al reportatge periodístic. Més endavant, va passar per camps com la publicitat i la moda amb el promotor Paco Flaqué, realitzant treballs a França, Itàlia, i Algèria entre 1970 i 1974.[6]
L'any 1975 va fundar, juntament amb el seu germà Jaume la revista Solo Moto.[7] El 1978 va començar a treballar com a fotògraf especialitzat a El Periódico de Catalunya. Entre 1983 i 2007 va treballar a l'equip del Magazine de La Vanguardia, on va dur a terme la seva especialització fotogràfica i va esdevenir cap de fotografia, dedicant-se a fer reportatges fotogràfics arreu del món.[8]
Durant la seva carrera va cobrir actes de tota classe, com el Mundial de futbol de l'Argentina 1978, els Jocs Olímpics d'estiu Seül 1988,[3] els de Barcelona 1992, el seguiment dels cosmonautes Manarov i Titov a finals de la dècada de 1980, la caiguda del mur de Berlín el 1989,[3] el centenari de la Torre Eiffel l'any 1989, a més de diversos reportatges sobre els Estats Units (Nova York, Woody Allen, terratrèmol de San Francisco de 1989), Hong Kong o el Regne Unit, entre d'altres. És considerat com el pioner en una branca especialitzada del fotoperiodisme, tant pel que fa a la tècnica com a la composició,[2] i un precursor pel que fa a la modernitat de la fotografia esportiva a l'estat espanyol.[9]
Ha col·laborat en revistes com Interviú, Expresión, Guerini Sportivo, Don Balón, Champión, Geo, Historia y Vida i en editorials com Plaza & Janés, Salvat, Lumberg, Planeta, i ha sigut jurat en diversos concursos fotogràfics, entre els quals destaquen el FotoPres (1984 i 1989), els Premis Natura del Consell d'Europa i el Mejor Foto de La Vanguardia. Obra seva es troba en diversos fons, entre els quals destaca el fons d'art del Comitè Olímpic Internacional a Lausana.
Ha publicat diversos llibres sobre fotografia:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.