Josep Albi Fita (castellà: José Albi) (València, 1922 - Xàbia, 7 de juny de 2010)[1] fou un poeta, novel·lista i traductor valencià en llengua castellana.
| Nom original | (es) José Albi  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1922 València |
| Mort | 7 juny 2010 (87/88 anys) Xàbia (la Marina Alta) |
| Nacionalitat |  País Valencià |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poeta |
| Ocupació | lingüista, traductor, crític literari, crític d'art, escriptor, poeta |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Surrealisme |
| Influències | |
Va estudiar Dret a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a Saragossa. Es va doctorar a la Universitat de Madrid.
Juntament amb el seu company d'estudis Joan Fuster van gaudir de la biblioteca personal del pare d'Albi[2] i tenien diversos projectes literaris conjunts.[3] No obstant, l'inici de la guerra civil els estroncà. La família d'Albi es traslladà a Cadis el 1936, i després d'un breu retrobament a Sueca, novament la família d'Albi es va mudar, en aquesta ocasió a Bilbao.[4]
Va ser després de retrobar-se a Alacant que Albi i Fuster van fundar i codirigir entre el 1946 i el 1956 la revista Verbo, Cuadernos Literarios.[5] El primer número va sortir el 1946 a Alacant, amb l'ajuda del seu pare, que era secretari de la Diputació Provincial, cosa que ho facilità. A partir del segon número hi van entrar a formar part Vicente Ramos i Manuel Molina.[6] Àvid d'oferir als lectors les darreres tendències literàries, Albi va encarregar el 1947 a José Luis Cano que li portés totes les revistes parisenques literàries que pogués.[7]
Albi també va fundar l'anuari de poesia espanyola Anupe[8] i autor d'una Antología del surrealismo español.[9] Ha estat a més a més crític de poesia i d'art i conferencista. Les seues poesies han estat traduïdes al francès, anglès, alemany i hebreu modern i incorporades a diverses antologies espanyoles, europees i sudamericanes.
Premis
Va obtenir el Premi Gabriel Miró per la seua novel·la El silencio de Dios,[10] el Premi València de Literatura per Odissea 77 el 1977,[11] el 1978 el Premi Miguel Ángel de Argumosa per Elegía atlántica[12] i el Premi de les Lletres Valencianes de 2002.
Entre les seues publicacions poètiques mereixen destacar-se: Poemas del amor de siempre, Septiembre en París, Bajo palabra de amor, Elegías apasionadas, Piedra viva, Elegía atlántica el 1978, Jávea o el gozo el 1992 i Esfinges l'any 2000.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
