historiador i filòleg arabista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.[1][2][3]
Nom original | (ca) Josep Maria Millàs Vallicrosa |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 novembre 1897 Santa Coloma de Farners (Selva) |
Mort | 26 setembre 1970 (72 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central |
Director de tesi | Julià Ribera Tarragó |
Activitat | |
Camp de treball | Història, lingüística i activitat traductora |
Ocupació | arabista, escriptor, traductor, professor d'universitat, historiador, filòleg, hebraista |
Ocupador | Universitat Central Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Francesca Vendrell i Gallostra |
Premis |
Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar amb una tesi sobre la influència de la poesia andalusina en la poesia popular italiana (19 d'abril de 1920). Va ser professor auxiliar de llengües semítiques a la Universitat de Barcelona. Va començar a recopilar referències àrabs relacionades amb la història de Catalunya a la Biblioteca Nacional de Madrid i al Marroc. Fou catedràtic de la Universitat de Madrid de llengua i literatura hebrees del 1926 fins al 1932,[4] on catalogà les traduccions orientals de la Biblioteca Catedral de Toledo. L'any 1932, va poder tornar a Barcelona, com a catedràtic d'hebreu i àrab a la Universitat de Barcelona. Va visitar la Biblioteca Vaticana per catalogar els manuscrits hebraics d'origen català (1935) i també la Universitat Hebrea de Mont Scopius (1937-1938). Fou mestre de Joan Vernet.[5]
Millàs-Vallicrosa publicà algunes traduccions i comentaris sobre aquest instrument.[23][24][25] També escrigué sobre l'assafea.[26]
Són interessants dos tractats de geometria: la traducció i estudi del “Llibre de geometria” de R. Abraham bar Hiia i els estudis sobre la “Nova geometria” de Ramon Llull.[27][28]
Entre altres treballs i articles poden destacar-se els següents:[29][30][31]
En el seu treball “Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval”, el professor Millàs va iniciar l'estudi dels manuscrits conservats de la biblioteca de Ripoll. [12][32][33]
Aquestes taules astronòmiques, van ser descobertes a finals del segle xix en un manuscrit en llatí de la Biblioteca Nacional de França i un altre en hebreu a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Moritz Steinschneider va comparar-les i va desmentir Manuel Rico Sinobas, que les considerava un epígraf de les Taules alfonsines. Va afirmar que ambdós manuscrits atestaven que s'havien fet a Barcelona per ordre del rei Pere. Es van trobar altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i a la Ciutat del Vaticà, a part del document en hebreu cedit a la Biblioteca de Catalunya per Isaac Nahum, rabí de Barcelona, abans de la Guerra Civil Espanyola. Josep Maria Millàs Vallicrosa va concloure el debat en trobar el manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i comparant tots els documents va poder reconstruir les taules originals.[34][35][36][37]
El Fons Millàs inclou 1.894 monografies i separates sobre ciència àrab, instruments científics, poesia hebrea medieval, història de l'astronomia i de les matemàtiques, i historiografia de la ciència; diverses sèries de publicacions periòdiques (entre les quals destaquen 40 volums de les revistes Isis y Archives Internationales d'Histoire des Sciences que complementen les sèries de l'Autònoma); i la col·lecció gairebé completa de les obres de Josep Maria Millàs. A banda de l'enorme valor simbòlic del seu fons personal (1901-1987) entre el qual destaquen 70 originals de correspondència, 49 treballs i 415 documents diversos. Les obres que el formen amplien substancialment les possibilitats per a la recerca en història, filologia i història de les ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Part d'aquest fons, dipositat a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB, ha estat digitalitzada i es pot consultar al dipòsit digital de documents de la UAB.[38]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una desena d'obres que van formar part de la biblioteca personal de Millàs,[39] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[40]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.