Josep Català i Soler
polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Català i Soler va ser un batlle franquista d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) entre 1969 i 1979. Va ser al capdavant de l'Ajuntament d'Esplugues durant la Transició. El va precedir Luis Lorenzo Sampedro i el va succeir el 3 d'abril de 1979 Antoni Pérez Garzón (PSC), el primer alcalde democràtic d'Esplugues des de la República.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r desembre 1922 ![]() Esplugues de Llobregat ![]() |
Mort | 4 febrer 1990 ![]() |
![]() | |
29 desembre 1969 – 3 abril 1979 ← Luis Lorenzo Sampedro – Antoni Pérez Garzón → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
De família santjustencs, va estudiar a l'Escola de l'Ateneu d'aquell poble i, posteriorment, continuà els estudis a Barcelona. Va participar en organitzacions d'educació i lleure juvenil. Pels volts de 1960 va ser un dels fundadors del que seria Radio Juventud, una emissora local de ràdio.[1] Josep Català va ser un promotor cultural actiu tota la vida, des de la música i la pintura fins al cinema i el periodisme.[2] També va ser molt actiu en la vida parroquial des de la joventut, militant successivament a Acció Catòlica, Moviment Familiar Cristià i Grups Carismàtics de renovació cristiana.[3]
Després de la Guerra Civil s'afilià al Frente de Juventudes. Va ser designat el 1959 per a la Delegació Sindical del Sindicat Vertical. El 1967 va entrar per terç familiar a formar part de l'Ajuntament d'Esplugues. El 1969 va ser nomenat alcalde.[1] Segons Josep Català en ser nomenat, el seu programa polític volia ser de "continuïtat al que s'ha establert i endegat segons tres punts essencials: diàleg entre autoritats i poble, participació del poble en tot el que sigui possible i preocupació social".[4] Durant els seus anys de mandat va haver de fer front a problemes diversos, com el les aigües residuals, l'augment del cens escolar i la construcció d'escoles, l'ampliació del cementiri, l'adquisició del Casal de Cultura, de can Tinturé, la nova Biblioteca o la construcció de dos mercats nous.[1] També va haver de gestionar la transició a la democràcia, després de la qual es va retirar, tot i que va continuar aconsellant el nou Ajuntament els anys subsegüents.[1][5]