polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
José Lladó Fernández-Urrutia (Madrid, 29 de març de 1934 - Madrid, 14 de febrer de 2024) va ser un polític i economista espanyol que fou Ministre de Transport i Comunicacions entre 1977 i 1978, en el primer govern d'Adolfo Suárez.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 març 1934 Madrid |
Mort | 14 febrer 2024 (89 anys) Madrid |
Ambaixador d'Espanya als Estats Units | |
1978 – 1982 Nomenat per: Marcelino Oreja Aguirre | |
Procurador a Corts | |
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Dades personals | |
Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, economista, polític, empresari |
Partit | candidat independent |
Família | |
Pare | Juan Lladó Sánchez-Blanco |
Parents | José Lladó Vallés |
Premis | |
Va néixer el 29 de març de 1934 a la ciutat de Madrid, fill del President del Banco Urquijo Juan Lladó Sánchez-Blanco i net del diputat romanonista José Lladó Vallés. Es va doctorar en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid. Va ser Membre d'Honor de la Societat Química Americana. Va ser President executiu del CSIC. Va estar casat amb Pilar Arburúa Aspiunza, filla de l'exministre Manuel Arburúa de la Miyar.
L'any 1963 inicià la seva activitat política col·laborant amb el Comissionat dels Plans de Desenvolupament impulsats pel franquisme. Posteriorment, entre 1968 i 1974, fou Director General d'Indústries Químiques.
En la formació del seu primer govern, Adolfo Suárez el nomenà Ministre de Transports i Comunicacions, càrrec que desenvolupà fins al febrer de 1978. Posteriorment fou nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica.
L'any 1986 fou nomenat president del Patronat del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, càrrec que ocupà fins a 1994, i després va ser membre de la Fundació Príncep d'Astúries.
Va ser president de l'empresa Técnicas Reunidas, dedicada a l'enginyeria petroliera i infraestructures (que fundà l'any 1959 amb el nom de Lummus Española), amb una participació en aquesta del 37%. Va ostentar una gran fortuna personal valorada en més de 920 milions d'euros per la revista Forbes.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.