José Carlos Llop Carratalá
escriptor mallorquí en castellà / From Wikipedia, the free encyclopedia
José Carlos Llop Carratalá (Palma, Mallorca, 1956) és un escriptor mallorquí en castellà. Ha conreat diversos gèneres, des de la poesia a la novel·la. Especial rellevància té la seva obra diarística, composta fins al moment de cinc volums, publicats entre 1990 i 2006.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1956 ![]() Palma (Mallorca) ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària i poesia ![]() |
Ocupació | escriptor, periodista, poeta ![]() |
Gènere | Poesia ![]() |
Va estudiar al Col·legi dels jesuïtes de Palma i a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. És bibliotecari i col·laborador habitual de Diario de Mallorca des de fa trenta-tres anys. També és col·laborador de l'ABC i El País.
Les seues dues últimes obres narratives fins avui són Paris suite: 1940 (2007), novel·la d'un obscur episodi en la vida de l'escriptor César González Ruano.[1] i La ciudad sumergida (2010), un recorregut literari pels llocs emblemàtics de Palma.
Ha traduït al castellà al Premi Nobel de Literatura Derek Walcott, Llorenç Villalonga, Josep Melià, Patrick Modiano i Biel Mesquida Amengual.
Ha publicat Illes (1993), primera traducció de la poesia de Derek Walcott al castellà, així com altres traduccions de diferents poetes i novel·listes insulars com Blai Bonet, Guillem Frontera, Biel Mesquida, Llorenç Villalonga o Marià Villangómez.
Ha comissariat una gran exposició antològica de l'obra de l'artista francoindoxinès Pierre Le-Tan (Museu Reina Sofia, 2004) i ha prologat obres, entre altres, de Robert Graves, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, Derek Walcott, Nancy Mitford, Patrick Modiano, Janet Lewis, i Miquel i Llorenç Villalonga –del qual ha estat editor dels seus Pousse-Cafè, Diari de Guerra, Bearn o la sala de nines i El cicle de Bearn.
A més del francès –llengua a la qual han estat traduïdes totes les seves novel·les–, algunes d'elles s'han publicat en anglès, àrab i alemany. Quant a la poesia, hi ha traducció francesa de la vida distinta: La vie différente (Éditions D.O. 2016) i traducció alemanya d'El canto de las ballenas i de Casamatas bajo la luna. Altres poemes seus han estat traduïts al portuguès, anglès, francès i alemany. Arran de tenir molta obra traduïda al francès, el 2008 va rebre el Prix Écureuil de Littérature Étrangére.[2]