historiador espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
José Antonio Maravall y Casesnoves (Xàtiva, La Costera, 12 de juny de 1911[1][2] – Madrid, 19 de desembre de 1986) va ser un historiador i assagista valencià, figura central de la segona meitat del segle XX en la història de les idees.
(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juny 1911 Xàtiva (la Costera) |
Mort | 19 desembre 1986 (75 anys) Madrid |
Catedràtic d'universitat | |
1946 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Múrcia Universitat Complutense de Madrid |
Es coneix per | Introductor a Espanya de l'estudi de la història de les idees |
Activitat | |
Ocupació | historiador, historiador de la filosofia, escriptor, jurista |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat de La Laguna |
Membre de | |
Interessat en | Història moderna d'Espanya |
Obra | |
Estudiant doctoral | José Álvarez Junco, Luis Arranz Notario (en) i Marta Bizcarrondo Albea |
Família | |
Fills | José María Maravall Herrero |
Premis | |
Descrit per la font | Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos (2002) (en) , (sec:Maravall Casesnoves, José Antonio, p.384–386) |
Va estudiar Filosofia i Lletres i Dret en la Universitat de Múrcia, però va acabar aquesta última carrera i la de Ciències Polítiques i Econòmiques en la Universitat Central, on va ser deixeble de José Ortega y Gasset. Dins del primer ambient estètic falangista (també va escriure poesia), va fundar Nueva Revista juntament amb José Antonio Muñoz Rojas i Leopoldo Panero.
Però l'actitud intel·lectual i universitària així com la tasca històrica de José Antonio Maravall van ser totalment aliens a aquesta fascinació de joventut. De fet, la seva historiografia es va obstinar a ressaltar els aspectes del pensament progressista espanyol, com es percep molt bé ja a Las Comunidades de Castilla. Una primera revolución moderna (1963), en El mundo social de "La Celestina" (1964), o a Antiguos y modernos. La idea de progreso en el desarrollo inicial de una sociedad (1966). Per altra banda, els quatre toms d'articles de molts anys posteriors, reunits sota el títol Estudios de Historia del pensamiento español, són treballs decisius i reveladors d'aquesta posició que va sostenir en la seva docència i el seu magisteri. Dirigí Cuadernos Hispano-Americanos, i col·laborà a Cruz y Raya, Revista de Occidente, El Sol, Asclepio i altres revistes.
José Antonio Maravall va ser professor universitari a Espanya i l'estranger. Catedràtic en la Universitat de la Laguna i la Universitat Complutense de Madrid. Per la qualitat humanística dels seus estudis i recerques va arribar a ser membre de la Reial Acadèmia de la Història i president de l'Associació Espanyola de Ciències Històriques. Així mateix va ser Doctor Honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Se'l considera un dels introductores a Espanya de la Història de les idees, i una de les màximes autoritats en el període de l'Antic Règim. El 1987 va rebre el Premi Nacional d'Assaig que concedeix el Ministeri de Cultura. És figura central de la segona meitat del segle XX en la historiografia espanyola.
Va morir a Madrid l'11 de desembre de 1986.[1][3][4] El seu fill José María Maravall fou ministre d'educació durant la primera etapa socialista amb Felipe González.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.