Jordi de Grècia

Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.

Sa Altesa Reial
Jordi de Grècia

Nom original	(el) Γεώργιος της Ελλάδας
Biografia
Naixement	24 juny 1869 Corfú (Grècia)
Mort	25 novembre 1957 (88 anys) Saint-Cloud (França)
Sepultura	Tatoi
Religió	Església Ortodoxa Grega
Activitat
Ocupació	polític
Membre de	Comitè Olímpic Hel·lè
Carrera militar
Rang militar	almirall
Altres
Títol	Príncep
Família	Casa de Glücksburg
Cònjuge	Maria Bonaparte (1907–1957)
Fills	Pere de Grècia, Eugènia de Grècia
Pares	Jordi I de Grècia   i Olga de Rússia
Germans	Constantí I de Grècia Alexandra de Grècia Nicolau de Grècia Maria de Grècia Olga de Grècia Andreu de Grècia Cristòfor de Grècia
Premis
(1919)  Reial orde dels Serafins  Orde de Sant Andreu  Orde de l'Àliga Negra  Cavaller Comanador de l'orde del Bany  Orde de l'Elefant  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski
Signatura

Estudià a l'academia de cadets de la marina danesa. Participà en l'ocupació grega de Creta quan aquesta fou abandonada pels turcs i fou l'alt comissionari de l'illa com a representant de les grans potències estrangeres a la República de Creta. La Revolta de Thérisso va ser dirigida pel polític cretenc Elefthérios Venizelos,^[1] en la que els revoltats volien la unió de Creta amb Grècia i un govern més democràtic per a l'illa, ja que consideraven que el govern autoritari del príncep Jordi era corrupte i incapaç de negociar amb les potències la unió amb Grècia.^[2] El 25 de setembre de 1906 el príncep Jordi va abandonar l'illa i va ser substituït per Alexandros Zaimis.

El 1908 es casà amb la princesa Maria Bonaparte, hereva de la principal fortuna francesa de l'època. Del matrimoni en nasqueres dos fills:

• SAR el príncep Pere de Grècia nascut el 1909 a Atenes i mort el 1980 a Londres. Es casà morganàticament amb Olga

• SAR la princesa Eugènia de Grècia nascuda el 1910 a Atenes i morta el 1991 a Roma. Es casà amb el príncep Dominik Radziwill del qual es divorcià per casar-se amb el príncep Carles della Torre e Tasso.

A partir d'aquest moment repartiren el seu temps entre França, Dinamarca, Grècia i Anglaterra. Durant la Segona Guerra Mundial s'exiliaren a la república Sudafricana amb la resta de la família reial grega. Va morir a París a causa d'hematuria.

Referències

1. Motta, Giovanna. Fashion through History: Costumes, Symbols, Communication (en anglès). vol.1. Cambridge Scholars Publishing, 2018, p. 175. ISBN 9781527512122.
2. Ion, Theodore P. «The Cretan Question» (en anglès). The American Journal of International Law, 2, 2, 1910, pàg. 276-284 [Consulta: 11 desembre 2022].