Joan de Fordun
Cronista escocès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan de Fordun (mort després del 1360, vers 1384) va ser un cronista escocès. Es considera que va néixer a Fordun, avui situat a Aberdeenshire. Se sap amb certesa que era un religiós secular, o sigui que no vivia en cap comunitat, i que va escriure les seves cròniques durant la segona meitat del segle xiv. Es creu que era el capellà de la catedral de Sant Macari d'Aberdeen.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIV ![]() |
Mort | c. 1384 (Gregorià) ![]() |
Capellà | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | historiador, prevere, escriptor ![]() |
El treball de Joan de Fordun és el primer que descriu una història continuada d'Escòcia. El seu zel patriotic va sorgir arran de la supressió o destrucció de nombrosos arxius nacionals per Eduard III d'Anglaterra. Viatjarà doncs a Anglaterra i Irlanda per a reunir la documentació per als seus treballs. El conjunt de la seva obra (un total de 5 creacions), és la Chronica gentis Scotorum. De les tres primeres obres no se'n pot verificar la veracitat ni l'historicitat. Tanmateix formen la base sobre la qual es recolzaran Hector Boece i George Buchanan pels seus propis treballs històrics. Per la seva banda l'historiador del segle xviii Thomas Innes va considerar el seu contingut com a dubtós al seu Critical Essay.[2] Per contra, la quarta i cinquena obres contenen informacions de gran valor i són més precises en la mesura que parlen d'esdeveniments més propers a l'època de l'autor. La cinquena obra acaba amb la mort del rei David I d'Escòcia el 1153.
A part de la Chronica, publicada vers 1360, Joan de Fordun va escriure també una part d'un altre llibre i va recollir documentació per a poder retrocedir més enrere en la història. Aquests documents, anomenats Annals, tenen com a darrera entrada un esdeveniment del 1383, i van ser represos per un successor seu del segle XV anomenat Walter Bower, abad d'Incholm. Els afegits de Bower formen onze llibres i arriben fins a la mort de Jaume I d'Escòcia el 1437. El conjunt resultant de la unió de les obres d'ambdós autors se'l coneix amb el nom de Scotichronicon.