![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Joachim_I._Nestor.jpg/640px-Joachim_I._Nestor.jpg&w=640&q=50)
Joaquim I Nèstor de Brandenburg
elector de Brandenburg / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim I Nèstor de Brandenburg (alemany: Joachim I. Nestor) (Cölln, 21 de febrer de 1484 (Gregorià) - Stendal, 11 de juliol de 1535 (Gregorià)) fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535). Era el fill gran de l'elector Joan Ciceró de Brandenburg, i membre la Dinastia Hohenzollern. El seu segon nom prové del Rei Nestor de la mitologia grega.
![]() ![]() | |
Nom original | (de) Joachim I. Nestor ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 febrer 1484 (Gregorià) ![]() Cölln (Alemanya) ![]() |
Mort | 11 juliol 1535 (Gregorià) ![]() Stendal (Alemanya) ![]() |
Sepultura | Berlín ![]() |
Marcgravi de Brandenburg | |
1499 – 1535 | |
Príncep elector | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | governant ![]() |
Altres | |
Títol | Príncep elector Marcgravi ![]() |
Família | Dinastia dels Hohenzollern ![]() |
Cònjuge | Elisabet de Dinamarca, Noruega i Suècia (1502, 1502 (Gregorià)–1535) ![]() |
Fills | Joaquim II de Brandenburg, Margarida de Brandenburg, Elisabet de Brandenburg, Anna de Brandenburg, Joan de Brandenburg-Küstrin ![]() |
Pares | Joan Cíceró de Brandenburg ![]() ![]() |
Germans | Albert de Brandenburg Úrsula de Brandeburg Anne de Brandebourg ![]() |
![]() ![]() |
Va tenir una acurada educació sota el bisbe de Lebus. Succeí al seu pare el 1449. Amb una guerra sense quarter i sagnant contra els cavallers saltejadors (Raubritter) abolí l'anomenat dret del més fort arreu del seu territori, per altra banda fomentà les activitats de la vida nacional, així com les ciències i les arts; el 1506 fundà la Universitat de Frankfurt de l'Oder; el 1516 el Tribunal Suprem de Justícia, i el 1527 promulgà la Constitució Joachimica, que és el Codi de successió i de família que restà vigent en les Marques fins als temps moderns.
El 1519 pretengué sense aconseguir-ho, la corona imperial. Adversari de la Reforma, procurà, en la Dieta de Worms el 1521, incitar a Luter a retractar-se, i a Augsburg el 1530 adoptà una actitud d'oberta hostilitat contra els prínceps evangèlics. La seva esposa, Elisabet de Dinamarca, que el 1528 abraçà el luteranisme, fugí a Saxònia, temorosa d'esser víctima de les seves ires.
En la mor de l'últim comte de Ruppin el 1524, ajuntà aquest comtat a la Marca central, i en el Tractat de Grimnitz de 1529 assolí el reconeixement del seu dret hereditari vers la Pomerània. El seu fill Joaquim II el succeí en el senyoriu de les Marques centrals.