Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba (Madrid, 23 de juny de 1858 - Sant Feliu de Llobregat, 14 de setembre de 1897) fou un advocat, enginyer agrònom i polític català, marquès de Monistrol d'Anoia, marquès d'Aguilar de Ebro i baró de Beniparrell. Era fill de Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai, tercer marquès de Monistrol d'Anoia, i de María Antonia Fernández de Córdoba y Bernaldo de Quirós, comtessa de Sastago.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Joaquín Escrivá de Romaní y Fernández de Córdoba 23 juny 1858 Madrid | ||||
Mort | 14 setembre 1897 (39 anys) Sant Just Desvern (Baix Llobregat) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Madrid | ||||
Ocupació | agrònom, polític | ||||
Partit | Partit Conservador | ||||
Família | |||||
Cònjuge | María del Pilar Sentmenat y Patiño (en) (1883–) | ||||
Fills | María de Lourdes Escrivá de Romaní y de Sentmenat, Alfonso Escrivá de Romaní y Sentmenat (en) | ||||
Pare | Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai |
Tanca