Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (ca) Joan Tomàs de Boixadors (es) Juan Tomás de Boxadors |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 abril 1703 Barcelona |
Mort | 16 desembre 1780 (77 anys) Roma |
Mestre de l'Orde de Predicadors | |
1777 – 1798 ← Antonin Brémond – Baltasar de Quiñones → | |
Cardenal | |
13 novembre 1775 – 16 desembre 1780 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic, frare |
Membre de | |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Família | |
Germans | Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí |
Tanca