Joan Girbau i Badó
Matemàtic català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Girbau i Badó (Barcelona, 1942 - 2 de febrer de 2023)[1] fou un matemàtic català. El 1964 es va llicenciar en ciències exactes a la Universitat de Barcelona. Fins al 1970 va treballar com a professor de la Universitat de Barcelona; aleshores es traslladà a París per a treballar amb André Lichnerowicz al Collège de France de 1970 a 1972. El 1974 fou professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1976 fou nomenat catedràtic del departament de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha creat un grup d'investigació en geometria diferencial.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1942 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 2 febrer 2023 ![]() |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Director de tesi | José Vaquer Timoner (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Agustí Reventós i Tarrida (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Premis
|
Ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes. Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques el 1986-1990 i des de 1990 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.[3]
El 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per les seves contribucions a la geometria i topologia
El 2015 publica L'home de la campana. Biografia novel·lada de Carl F. Gauss. El llibre tracta la influència decisiva que ha tingut Gauss (1777-1855) en el desenvolupament de la ciència. En qualsevol especialitat de la matemàtica actual s'hi pot trobar algun concepte o resultat important que porta el seu nom. Potser el que avui dia s'utilitza de manera més extensa és la llei normal de probabilitat, coneguda també amb el nom de campana de Gauss. Aquesta novel·la presenta la vida quotidiana d'aquest jove personatge que, tot i haver conegut la fama des de molt jove, va haver de superar adversitats amargues com la mort de les seves dues dones, d'un fill i d'una filla, o les desavinences i disputes amb un altre fill.