![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Jean_Am%25C3%25A9ry_par_F%25C3%25A9lix_De_Boeck_1951.jpg/640px-Jean_Am%25C3%25A9ry_par_F%25C3%25A9lix_De_Boeck_1951.jpg&w=640&q=50)
Jean Améry
escriptor austríac, supervivent de l'Holocaust / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hans Maier, conegut pel seu pseudònim Jean Améry, (Viena, 31 d'octubre de 1912- Salzburg, 17 d'octubre de 1978)[1][2] fou un escriptor austríac, supervivent de l'Holocaust.[3] No es considerà semita ni tingué creences religioses.[1]
![]() (2019) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Hans Chaim Mayer ![]() 31 octubre 1912 ![]() Viena (Àustria) ![]() |
Mort | 17 octubre 1978 ![]() Salzburg (Àustria) ![]() |
Causa de mort | Suïcidi ![]() ![]() |
Sepultura | cementiri central de Viena ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, filòsof, militant de la resistència ![]() |
Activitat | 1935 ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Va nàixer d'un pare jueu integrat, mort a la Primera Guerra Mundial i que per tant no arribà a conèixer, i una mare catòlica. Estudià Filosofia i Lletres a Viena.[1] El desembre de 1938 fugí a Bèlgica i s'uní a la resistència contra els nazis baix el seu conegut pseudònim. Caigué en poc temps a mans de la Gestapo el 1940,[1] fou torturat i després enviat a diversos camps de concentració (el d'Auschwitz, el de Bergen-Belsen i el de Buchenwald).[3][4]
El 1945, uns mesos després de ser alliberat del camp de concentració tornà a Brussel·les on començà a escriure la novel·la Dornenkrone der Liebe, una autobiografia fingida protagonitzada per Althager que viu una tortura a la fortalesa de Breendonk després de ser arrestat el 1940 pels nazis per possessió de propaganda anti-nazi.[3]
Es practicà la mort voluntària després d'escriure un assaig sobre el suïcidi.[5]
Criticà la doctrina existencialista, especialment la de Jean-Paul Sartre.[3] Tingué una polèmica amb Primo Levi perquè Améry estava en contra del perdó als partícips del nazisme.[6] A més, argumentà a favor de respectar la decisió de practicar-se de manera voluntària la mort.[1]