From Wikipedia, the free encyclopedia
Jacques Weber (París, 23 d'agost de 1949) és un actor, director de cinema, i guionista francès.
(2007) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 agost 1949 (75 anys) París |
Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique Lycée Carnot Cours Florent |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió |
Activitat | 1969 - |
Fills | Stanley Weber |
Premis | |
|
Jacques Weber va néixer el 23 d'agost de 1949 a París en una família burgesa, d'un pare d'origen suís, físic després químic, politècnic i finalment director d'un laboratori i un mare ama de casa.[1] Té un germà gran i dues germanes.[1]
Estudiant al lycée Carnot, els seus companys van ser Francis Huster i Jacques Spiesser amb qui es va matricular al Conservatori municipal del 18è arrondissement de París.[2] Va continuar les seves classes de teatre a l'école de la rue Blanche i es va incorporar al Conservatori el 1969, on obté un premi d'excel·lència. Va ser en aquest moment quan va conèixer Pierre Brasseur que es va convertir en el seu mentor, vivint al seu costat durant un any i mig.[3] Va refusar entrar a la Comédie-Française i es va integrar al théâtre populaire de Reims de Robert Hossein.[4][5]
El 1970, Marcel Cravenne el va contractar per actuar a Tartuffe a la televisió.
El 1972, va ser Haroun a Faustine et le Bel Été i va interpretar el paper d'Hugo a État de siège de Costa-Gavras. Des de R.A.S. (1973) d’Yves Boisset, també va obtenir papers principals a Le Malin Plaisir, seduït per la seva parella Claude Jade, interpreta el paper principal del jove escriptor Marc completament nu. En aquest policial de Bernard Toublanc-Michel descobreix un complot d'assassinat, després cau sota l'encís d'Anicée Alvina a Une femme fatale de Jacques Doniol-Valcroze .
De 1979 a 1985, va dirigir el Centre dramatique national de Lió (teatre del 8e), després, de 1986 a 2001, el Teatre de Niça, Centre Dramàtic Nacional de Niça-Costa Blava. Va interpretar i va dirigir els grans papers del teatre clàssic, inclòs Cyrano durant diverses temporades. Interpreta 500 vegades el paper principal de Cyrano de Bergerac, però a la pel·lícula Cyrano de Bergerac, el 1990, interpreta a De Guiche.
El 1982 va ser Bel-Ami de Guy de Maupassant en l'adaptació de Pierre Cardinal. A la televisió va interpretar, entre d'altres, Le Comte de Monte-Cristo de Denys de La Patellière i el jutge Antoine Rives a la sèrie de Gilles Béhat.
El 1998, va interpretar a Don Juan, on seduïa Emmanuelle Béart. El 2008, va dirigir Isabelle Adjani en una adaptació televisiva de Figaro que va dirigir per a France 3.
En 2013, a l'Ommegang de Brussel·les, va interpretar el paper de Carles V.
Jacques Weber es defineix com un “comunista pur i dur“.[6] Durant la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2012 va votar pel candidat socialista François Hollande, tement una desunió de l'esquerra.[7][8]
El 10 de setembre de 2016, durant el programa de televisió On n'est pas couché a France 2, va ser convidat per Jean-Luc Mélenchon al plató. Aleshores declara donar suport al candidat de França Insubmisa a les eleccions presidencials de 2017, alhora que especifica que res és definitiu i que prefereix esperar a veure quina serà la situació el 2017.[7]
En el marc de les eleccions presidencials de 2022, va llançar una crida, retransmesa a les xarxes socials, per fer una trobada amb Jean-Luc Mélenchon, a qui torna a donar suport a la primera ronda, el 13 de febrer de 2022 a Montpeller. A continuació, apareix en un clip emès a l'obertura d'aquesta reunió.[9]
El desembre de 2023 és signatari del polèmic fòrum N'effacez pas Gérard Depardieu amb l'objectiu, en particular, de defensar la presunció d'innocència de Gérard Depardieu, aleshores acusat de violació, agressió sexual i assetjament sexual.[10] L’1 de gener va presentar les seves disculpes.[11] Va declarar :
« | Mesuro la meva ceguesa cada dia. Com a reflex d'amistat, vaig signar de pressa, sense preguntar, sí que vaig signar, oblidant les víctimes i el destí de milers de dones al món que pateixen un estat de coses acceptat des de fa massa temps [...] La meva signatura va ser una altra violació[12] | » |
Jacques Weber es va casar el febrer de 1981 amb Christine Weber, que es va convertir en la seva ajudant. Tenen tres fills,[13] dos nois anomenats Tommy (director) i Stanley (còmic), i una filla, Kim (fotògrafa).[14]
Jacques Weber publica Des petits coins de paradis l’octubre de 2009, sla seva primera història, que relata la seva vida com a artista i les seves amistats.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.