![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Portrait_of_Jacques-Fran%25C3%25A7ois_Blondel_-_Mus%25C3%25A9e_Carnavalet_-_Braham_1980_p37.jpg/640px-Portrait_of_Jacques-Fran%25C3%25A7ois_Blondel_-_Mus%25C3%25A9e_Carnavalet_-_Braham_1980_p37.jpg&w=640&q=50)
Jacques-François Blondel
arquitecte francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jacques-François Blondel (8 de gener de 1705 — 9 de gener de 1774) va ser un mestre i arquitecte francès.[1] Va ser nomenat professor de l'Académie d'Architecture el 1762, i el seu Cours d'architecture (1771–1777), va reemplaçar el llibre publicat l'any 1675 per part del seu homònim François Blondel, que havia ocupat el mateix lloc de professor a finals del segle xvii.[2]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1705 ![]() Rouen (França) ![]() |
Mort | 9 gener 1774 ![]() París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, enciclopedista, urbanista ![]() |
Membre de | |
Professors | Jean Mariette, Jean Francois Blondel i Gilles-Marie Oppenord ![]() |
Alumnes | Nicolas de Pigage, Marie-Joseph Peyre, Claude Nicolas Ledoux, Alexandre-Théodore Brongniart, Pierre Rousseau i André Jacques Roubo ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Manon Balletti ![]() |
Blondel nasqué a Rouen,.[3] Cap a 1726 s'estava a París on va continuar els seus estudis amb Gilles-Marie Oppenord, de qui adquirí el coneixement del Rococó. També treballà amb Pierre-Jean Mariette i va contribuir a l'obra d'aquest titulada L'Architecture françoise (1727, 1738), com a redactor i gravador de dibuixos d'arquitectura del llibre.[1] Blondel evolucionà cap a una arquitectura de tipus clàssic, racionalista i conservadora
La seva primera obra en solitari va ser de tipus enciclopèdic i molt influent, es titulava De la Distribution des Maisons de Plaisance, et de la Décoration des Edifices en General, (1737).[4]
El mateix any, obrí la seva pròpia escola privada d'arquitectura a París, l'École des Arts,.[5] Als anys següents molts arquitectes van treure profit de les seves lliçons: Boullée, Brongniart, Chalgrin, La Guêpière, Desprez, de Wailly, Gondoin, Ledoux, Guimard i Rondelet, i de forasters que distribuirien el Neoclassicisme: com Sir William Chambers, i Caspar Frederik Harsdorff.[6]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Metz_vor_der_Restaurierung_%2C_v._1877.jpg/320px-Metz_vor_der_Restaurierung_%2C_v._1877.jpg)
En la seva obra clara i racional titulada Architecture françoise (4 volums, 1752 - 1756) va cobrir informació d'edificis del segle anterior a París i els seus voltants [7]
Per a l'Encyclopédie de Diderot va escriure articles sobre la construcció,[8] i també sobre l'arquitectura, i hi contribuí amb uns 500 articles entre els anys 1751 i 1774.[9]
En el seu Cours d'architecture de vegades s'anomena ell mateix com el "Petit Blondel" per a diferenciar-se del "Grand Blondel", de la seva Architecture françoise.[10]