polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Jacint Feliu Domènech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802[1][2] – Madrid 2 de març de 1863[3]). Polític, financer i advocat. Milità al partit Progressista. Fou alcalde de Barcelona (Agost 1839 - Juny 1840), de Madrid (1843) diputat, senador i tres vegades ministre d'Isabel II (Governació: 24-11-1843 a 01-12-1843; Hisenda 19-09-1853 a 17-07-1854; de Gràcia i Justícia interí 16-01-1854 a 17-07-1854).
Retrat oficial del ministeri d'Hisenda de Jacint F. Domènech | |||||||||||||||
Nom original | (es) Jacinto Félix Domenech | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||
Naixement | (es) Jacinto Félix Domenech y Sastre 23 novembre 1802 Barcelona | ||||||||||||||
Mort | 1863 (60/61 anys) | ||||||||||||||
Alcalde de Barcelona | |||||||||||||||
agost de 1839 – juny de 1840 | |||||||||||||||
Alcalde de Madrid | |||||||||||||||
15 de maig de 1843 – novembre de 1843 | |||||||||||||||
← Ignacio de Olea Manuel de Larraín → | |||||||||||||||
Ministre de Governació | |||||||||||||||
20 de novembre de 1843 – 5 de desembre de 1843 | |||||||||||||||
Ministre d'Hisenda | |||||||||||||||
16 de gener de 1853 – 18 de juliol de 1854 | |||||||||||||||
Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||
16 de gener de 1854 – 18 de juliol de 1854 | |||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
Ocupació | Financer i advocat | ||||||||||||||
Partit | Partit Progressista | ||||||||||||||
Llista
|
Era fill de Ramon Domènech "oficial tejedor de lino" i de Rosa Sastre nascuts a Barcelona.
Diputat a corts per Barcelona el 1836, 1850, 1851 i 1853; per Tarragona el 1839 i 1841 i per Canàries el 1846[1]
El 1843 és alcalde de Madrid[4] fins que entra a formar part del govern progressista que va formar Salustiano de Olózaga Almandoz (1805-1873) el novembre de 1843, ocupant el càrrec de ministre de governació, un govern que poc trigaria a ser exonerat a començament de desembre següent. Dins de les seves activitats a les corts, va intervenir a la legislatura 1848-49, a propòsit de la reorganizació del Banco Español de San Fernando. El 1853 fou senador vitalici[5] i, al govern que va formar Sartorius, fou designat per a ocupar la cartera d'hisenda, que va ocupar des del 19 de setembre de 1853 fins al 17 de juliol del següent any[6]). La ruïna de l'erari l'impulsà a decretar el cobrament anticipat d'un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l'alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir. La seva casa fou saquejada pel poble madrileny, i hagué de fugir.[7] Consta al diari de sessions de les corts de 1854 (pàgs. 90-91) que va presentar al Congrés la liquidació de les comptes de 1851-52.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.