![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/J%25C3%25BCri_Lossmann_1920.jpg/640px-J%25C3%25BCri_Lossmann_1920.jpg&w=640&q=50)
Jüri Lossmann
atleta estonià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jüri Lossmann (Kabala, 4 de febrer de 1891 - Estocolm, Suècia, 1 de maig de 1984) fou un atleta estonià, especialista en proves de fons.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1891 ![]() Kabala manor (Estònia) (en) ![]() ![]() |
Mort | 1r maig 1984 ![]() Estocolm (Suècia) ![]() |
Sepultura | Skogskyrkogården ![]() |
Alçada | 169 cm ![]() |
Pes | 69 kg ![]() |
Activitat | |
Ocupació | maratonià, fondista, atleta ![]() |
Esport | atletisme ![]() |
Disciplina esportiva | marató ![]() |
Participà en | |
1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 ![]() |
![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Atletisme | |||
Jocs Olímpics ![]() | |||
Competint per ![]() | |||
Plata | Anvers 1920 | Marató |
El 1920 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on disputà dues proves del programa d'd'atletisme. En la marató guanyà la medalla de plata, en finalitzar a tan sols 13" de Hannes Kolehmainen, i superar a Valerio Arri en uns quatre minuts. En aquests mateixos Jocs disputà, sense sort, la prova dels 10.000 metres.[1] Quatre anys més tard, als Jocs de París, va ser portador de la bandera d'Estònia i finalitzà en desena posició la marató.[1]
Lossmann va començar com a jugador de futbol del club Merkur abans de canviar a l'atletisme. Va ser ferit durant la Primera Guerra Mundial, però es va recuperar i el 1916 va guanyar una marató a Tallinn, així com els Campionats de Rússia dels 5.000 metres. El 1923 va guanyar la marató de Göteborg. El 1929 va establir el rècord d'Estònia de l'hora i va competir en la marató d'Anvers.[1][2]
Durant la dècada de 1930 va entrenar fondistes estonians, però sense gaire èxit. Entre 1942 i 1944 va ser exercir de dirigent esportiu. Va fugir a Suècia poc abans de l'arribada de les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mundial. Un cop a Suècia passà a treballar en el camp de la joieria. El 1964 va fer una tassa de plata per a Gustau VI Adolf de Suècia per expressar la gratitud de la comunitat estoniana a Suècia.[1][2]