Llengües iroqueses

Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord. Van ser de les primeres a ser posades per escrit pels europeus. Les llengües de la branca septentrional són tan semblants que a vegades han estat classificades com a dialectes. Inclouen una barreja de sons nasals i orals; de fet, cada llengua de la família té almenys un so vocal nasal.

Llengües iroqueses

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	~20.746 (c. 1995) ~20.770 (2009)[1]
Parlants nadius	100.000
Autòcton de	Nord dels Estats Units
Estat	Estats Units, Canadà
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord
Codis
ISO 639-1	iro
ISO 639-2	iro
ISO 639-5	iro
Glottolog	iroq1247
Linguist List	iroq
IETF	iro

Són les llengües pròpies de les tribus de la Confederació Iroquesa (mohawks, oneida, onondaga, seneca, cayuga i tuscarora), pobles que originàriament s'estenien per l'actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs, i que actualment es troben escampats en reserves de Nova York, Ontario, Quebec, Wisconsin i Oklahoma. També pertanyen al mateix grup d'altres tribus menors, com els erie, conestoga o susquehannock i els hurons o wyandot. El cherokee també pertany al mateix tronc lingüístic.

Divisió interna

La família iroquesa es compon d'onze llengües.

I. Iroquès septentrional.

A. Tuscarora-nottoway.

1. Tuscarora (c. 11, 1991-1997)^[2]

2. Nottoway.

B. Iroquès proto-llac.

3. Hurons.

dialectes:

• Huron (24, 2012)^[3]
• Wyandot.

4. Laurentià (?).

i. Iroquès (Confederació Iroquesa).

5. Onondaga (c. 90, 1991-1997)^[4]

6. Conestoga (també Andaste, Susquehannock, Andastoerrhonon, Minqua).

a. Seneca-cayuga.

7. Seneca (4.000, 1980;^[5] 175, 1991-1997;^[6] 200, 2004)^[7]

8. Cayuga (c. 60)^[8]

b. Mohawk-oneida.

9. Mohawk (3.000, 1982;^[9] 3.760, 2001;^[10] 2.000-4.000, 2002;^[11] 4.000, 2012)^[3]

10. Oneida (1.500, 1980;^[5] 250, 1991)^[12]

II. Iroquès meridional.

11. Cherokee (11.000, 1980;^[5] 16.400, 2000;^[13] 16.000, 2012)^[3]

Relacions externes

No s'ha provat vincles segurs amb altres llengües dels Estats Units encara que s'han suggerit possibles parentius. E. Sapir va proposar que les llengües iroqueses podrien estar llunyanament emparentades amb les llengües caddo. Posteriorment W. L. Chafe va aportar certa evidència morfològica en favor del parentiu, proposant que també les llengües sioux estarien emparentades amb les dues famílies anteriors.^[14] No obstant això, l'evidència en favor d'aquest parentiu no sembla conclusiva.(Mithun 1999:305).

Característiques comunes

Des d'un punt de vista tipològic les llengües iroqueses són llengües polisintètiques i posseeixen gènere gramatical.

Fonologia

Existeix una quantitat raonable de treball amb el mètode comparatiu dins de la família iroquesa. En concret la fonologia les llengües que formen la subfamília iroquesa septentrional (Northern Iroquoian) ha estat reconstruïda amb gran detall^[15] La reconstrucció estàndard es basa en Lounsbury [1971], Chafe [1973], Foster [1977] i Mithun [1979]. L'inventari de consonants reconstruït per a proto-nordiroquès (proto-NI) és el següent:^[16]

	Alveolar	Palatal	Velar	Labio- velar	Glotal
oclusiva	*t		*k	*kʷ	*ʔ
africada	*ʦ
fricativa	*s				*h
nasal	*n
aproximant	*r	*y		*w

Una característica interessant és que aquest sistema manca de bilabials /p/ o /m/ que apareixen en gairebé totes les llengües del món. El fonema /*ʦ/ té dos al·lòfons *[ʧ] davant /*y, *i/ y *[ʦ] en la resta de contexts fonètics.

Quant a les vocals es reconstrueixen cinc vocals no-nasals /*i, *e, *a, *o/ i dues vocals nasals /*ę, *ǫ/. En les llengües iroquesas conegudes abunden les vocals nasals.

Gramàtica

Les llengües iroquesas són llengües polisintétiques en les quals és freqüent trobar llargues paraules o holofrase.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües iroqueses són:

GLOSSA	Septentrional						Meridional	PROTO- IROQUÉS
	Mohawk	Oneida	Onondaga	Cayuga	Seneca	Tuscarora	Cherokee
'1'	ʌ́hska	úskah	skáta	skaːt	sgaːd	ę́ˑči	saàkwu	*ska-
'2'	tékeni	téken/ tékni	tekní	tekhniː	dekniːh	néˑktiˑ	tʰáʔli	*tekni
'3'	áhsʌ	áhsʌ̠/ áhsʌ	ʔáhsɛ̨	áhsɛ̜	sëh	áhsę	joʔi	*áhsę
'4'	kayéːli	kayé	kayé.(i)	kéih	geːih	hę́ʔtahk	nvhki	*kayeː-
'5'	wísk	wisk	hwíks	kwis	wis	wihsk	hiski	*hwisk
'6'	yàːyak	yáˑyahk	ʔahyáʔk	hyeːiʼ	yeːiʼ	úhyaʔk	suútáli	*hyaʔk
'7'	jáˑtah	tsyaˑták	tsyaták	tsyáːtahk	dzaːdak	čáˑʔnahk	(kahlkwoóki)(b)	*ʦyaˑtahk *sutare(a)
'8'	saʔtéːku	téklu	téˑkɛ̨ˑ	tekrǫʼ	degyöʼ	néˑkręʔ	chaneéla	*tekru
'9'	kyóhtu	wáˑtlu	wáʔˑtɛ̨ˑ	kyohtǫʼ	ʤohdǫːh	níhręʔ	sohneéla	*
'10'	oyéːli̠	oyeˑli	washɛ̨́h	washɛ̜ː	washęːh	wáhθhęʔ	skoóhi	*

En la taula anterior /y/ és l'equivalent AFA del signe de l'alfabet fonètic internacional /j/.

^(b) El terme apareix en Wyandot smb el significat de '7' i en cherokee amb el significat de '6'.

^(b) Préstec del muskogi.

Esforços de revitalització lingüística

Pel 2012 un programa en llengua iroquesa, el Certificate in Iroquois Linguistics for Language Learners, ofert a la Universitat de Syracuse, està dissenyat per als estudiants i professors d'idiomes que treballen en revitalització lingüística.^[17][18]

El Six Nations Polytechnic a Ohsweken (Ontario) ofereix un diploma de llengua Ogwehoweh i programes de grau en mohawk o cayuga.^[19]

Referències

1. Ethnologue:Statistical summaries
2. Ethnologue report for language code: tuscarora
3. Asya Pereltsvaig (2012). Languages of the World: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 186. ISBN 978-1-10700-278-4
4. Ethnologue report for language code: onondaga
5. Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360; segons el cens de 1990 hi havia 430.000 parlants de llengües indígenes als EUA. ISBN 0-7102-0861-8
6. Ethnologue report for language code: senenca
7. Campbell, George L. (2004). Compendium of the World's Languages. Florida: Taylor & Francis. p. 1474. ISBN 0-415-20297-3
8. Ethnologue report for language code: cayuga
9. John R. Edwards (1998). Language in Canada. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 135-136. ISBN 978-0-52156-328-4
10. Ethnologue report for language code: mohawk
11. Mark C. Baker (2002). The Atoms Of Language: The Mind's Hidden Rules Of Grammar. Nova York: Basic Books, pp. 85. ISBN 978-0-46500-522-2
12. Ethnologue report for language code: oneida
13. Ethnologue report for language code: cherokee
14. Wallace L. Chafe, 1973, 1976
15. M. Mithun, 1979.
16. Mithun, 1979, p. 162
17. «Certificate in Iroquois Linguistics for Language Learners». University College. [Consulta: 6 setembre 2012].
18. Gale Courey Toensing. «Iroquois Linguistics Certificate at Syracuse University Comes at Important Time for Native Languages». Indian Country Today Media Network, 02-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 6 setembre 2012].
19. Six Nations Polytechnic

Bibliografia

• Chilton, Elizabeth. "Farming and Social Complexity in the Northeast." North American Archaeology. Ed. Timothy R. Pauketat and Diana Dipaolo Loren. Malden: Blackwell Publishing Ltd., 2005. 138-160.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
• Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
• Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.