Iodització
From Wikipedia, the free encyclopedia
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a [j] (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula. Algunes paraules amb iodització són ull, rella, palla, fulla. En canvi no es produeix iodització en el cas dels mots procedents de L inicial llatina i de la palatalització de LL llatina intervocàlica, els quals es pronuncien /ʎ/ en tots els dialectes: llengua, llum, pell, cavall...
Aquest fenomen té una extensió prou considerable en moltes varietats dialectals de les llengües llatines. En occità per exemple és la forma dominant al dialecte provençal i també és molt estesa en el llenguadocià marítim. Es retroba a més aquesta mateixa iodització en moltes varietats del nord d'Itàlia.[cal citació]