procés organitzat per augmentar el coneixement From Wikipedia, the free encyclopedia
La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Una investigació es caracteritza per ser un procés:
Sistemàtic: A partir de la formulació d'una hipòtesi o objectiu de treball, es recullen unes dades segons un pla preestablert que, una vegada analitzats i interpretats, modificaran o afegiran nous coneixements als ja existents, iniciant-se llavors un nou cicle d'investigació. La sistemàtica emprada en una investigació és la del mètode científic.
Organitzat: Tots els membres d'un equip d'investigació han de conèixer el que han de fer durant tot l'estudi, aplicant les mateixes definicions i criteris a tots els participants i actuant de forma idèntica davant de qualsevol dubte. Per aconseguir-ho, és imprescindible escriure un protocol d'investigació on s'especifiquin tots els detalls relacionats amb l'estudi.
Objectiu: Les conclusions obtingudes de l'estudi no es basen en impressions subjectives, sinó en fets que s'han observat i mesurats, i que en la seva interpretació s'evita qualsevol prejudici que els responsables de l'estudi poguessin tenir.
Les activitats fonamentals d'una investigació són:
Establir l'estat de la qüestió esbrinant les "aportacions bibliogràfiques (autors, articles, revistes, etc.) fonamentals d'aquella disciplina d'estudi".[1]
Mesurar fenòmens.
Comparar els resultats obtinguts.
Interpretar els resultats en funció dels coneixements actuals, tenint en compte les variables que poden haver influït en el resultat.
També té com a funció social l'adquisició de coneixement per al desenvolupament o superació humana, social i econòmica de la societat.
Recerca bàsica. També anomenada investigació fonamental o investigació pura. Se sol dur a terme als laboratoris.
Recerca aplicada. És la utilització dels coneixements a la pràctica, per aplicar-los, en la majoria dels casos, en profit de la societat. Un exemple són els protocols d'investigació clínica.
S'han descrit diferents tipus d'investigació entre disciplines, així com una terminologia específica. Les definicions més comunament acceptades són les de la que són usades per referir-se a l'increment en el nivell d'interacció entre les disciplines:
Multidisciplinarietat: en aquest nivell d'investigació l'aproximació amb la finalitat d'estudi es realitza des de diferents angles, usant diferents perspectives disciplinàries sense arribar a la integració.
Interdisciplinarietat: aquest nivell d'investigació es refereix a la creació d'una identitat metodològica, teòrica i conceptual, de manera que els resultats siguin més coherents i integrats.
Transdisciplinarietat: va més enllà que les anteriors i es refereix al procés en el qual ocorre la convergència entre disciplines, acompanyat per una integració mútua de les epistemologies disciplinessis (Teoria de les Ciències Humanes).
Per extensió, el concepte també abasta la investigació policial, és a dir, l'aclariment de fets i de circumstàncies i de motius, i l'establiment de responsabilitats, i en aquest cas, la persona que tira endavant la investigació sol anomenar detectiu o investigador privat.
