Interferòmetre de Fabry-Pérot
From Wikipedia, the free encyclopedia
En òptica, un interferòmetre de Fabry-Pérot, o etalon, és un interferòmetre constituït per una placa amb dues superfícies reflectores, o dos miralls paral·lels altament reflectors. Tècnicament, el primer és un etalon i el posterior és un interferòmetre, però la terminologia es fa servir, sovint, de manera indistinta. Quan es determina el seu espectre de transmissió en funció de la longitud d'ona es verifica que existeixen pics de gran transmissió que corresponen a la ressonància de l'etalon. Es va nomenar després de Charles Fabry i Alfred Perot.[1][2] "Etalon" és un terme que prové del francès étalon, que significa "càlcul de mesura" o "estàndard".[3]
L'efecte de ressonància d'un interferòmetre de Fabry-Pérot és idèntic al que s'usa en un filtre dicroic. Els filtres dicroics són col·leccions seqüencials molt primes d'interferòmetres de Fabry-Pérot i estan caracteritzats d'aquesta manera i dissenyats s'utilitzen les mateixes regles matemàtiques.
Els etalons s'usen amb força freqüència en telecomunicacions, làsers i espectroscòpia de control i mesura de longituds d'ona. Els recents avenços en les tècniques de fabricació han permès la creació d'interferòmetres de Fabry-Pérot molt precisos.