![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Abou_Feras_al-Hamdani_%2528Syrian_Post%252C_1963%2529.jpg/640px-Abou_Feras_al-Hamdani_%2528Syrian_Post%252C_1963%2529.jpg&w=640&q=50)
Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient
From Wikipedia, the free encyclopedia
En el transcurs de les guerres arabo-romanes, periòdicament es dugueren a terme intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient. Els primers tingueren lloc a finals del segle viii i els últims a finals del segle x. La majoria d'ells es produïren al riu Lamos (Cilícia), a la frontera entre les dues potències.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Abou_Feras_al-Hamdani_%28Syrian_Post%2C_1963%29.jpg/320px-Abou_Feras_al-Hamdani_%28Syrian_Post%2C_1963%29.jpg)
Els segles de guerra entre el Califat Abbàssida i l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] suscitaren una certa comprensió recíproca i un cert respect mutu que es reflectien en els intercanvis diplomàtics i culturals entre els dos estats.[1] Aquest fet es pot veure en els protocols de les recepcions a la cort imperial de Constantinoble, en els quals els «musulmans d'Orient» venien immediatament després de les autoritats eclesiàstiques, incloent-hi els correligionaris búlgars i francs.[2] Tant un bàndol com l'altre procedia envers els presoners amb magnanimitat; tot i que els romans solien exhibir els captius àrabs en els seus triomfs, en general els tractaven bé en tots els altres respectes. Els prohoms capturats sovint eren convidats d'honor durant la seva captivitat. Per exemple, rebien invitacions a les curses de l'Hipòdrom o els banquets celebrats al Gran Palau de Constantinoble, així com obsequis en cerimònies imperials.[3] Els soldats rasos, en canvi, eren venuts com a esclaus o empresonats fins que eren rescatats o intercanviats. La majoria d'aquests homes eren utilitzats com a mà d'obra, encara que alguns que havien estat convençuts de convertir-se al cristianisme rebien terres on establir-se. Eren lliures de resar a les seves pròpies mesquites. Al-Muqaddassí relata que, tot i que els àrabs captius eren forçats a treballar com si fossin esclaus, podien guanyar diners, i que els romans «ni els obliguen a menjar porc ni els tallen el nas o la llengua».[4][5]
De tant en tant es duien a terme intercanvis de presoners al riu Lamos, a Cilícia, a la frontera entre el califat i l'imperi.[6][7] Després de pactar una treva, els dos bàndols es trobaven al riu. Els captius eren intercanviats un per un, com explica at-Tabarí en la seva narració de l'intercanvi celebrat el 845: «Es bastiren dos ponts sobre el riu, un per als presoners de cada facció. Cada bàndol deixava anar un captiu, que avançava cap als seus correligionaris alhora que el seu homòleg ho feia en sentit contrari. Una vegada acabat l'intercanvi, els captius restants foren rescatats a canvi de diners o bescanviats per esclaus».[6][8]