L'Institut Nova Història (INH) és una fundació cultural de Barcelona creada el 2007 com a escissió de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fundada i encapçalada per Albert Codinas[1] i Jordi Bilbeny i dedicada a la divulgació de postulats pseudohistòrics.[2][3][4] Entre els seus membres també destaca el pseudohistoriador Víctor Cucurull.
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | INH  |
| Tipus | fundació |
| Camp de treball | pseudohistòria i revisionisme històric |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 2007 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El seu objectiu declarat és estudiar «la tergiversació de la història que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica» a partir d'un mètode de treball que consisteix «en realitzar propostes i desenvolupaments a partir d'una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i tot expressant una combinació específica de qualitats de rigor com son el mètode multidisciplinar i l'enfocament global».[5]
En conseqüència impulsa diversos estudis, publicacions, conferències i simposis per divulgar la premissa que la història de Catalunya ha estat sistemàticament manipulada i ocultada per Castella des dels segles xv i xvi, afirmant que una gran quantitat d'obres literàries castellanes són traduccions d'originals catalans i que nombrosos personatges històrics castellans i europeus –Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Erasme de Rotterdam o Leonardo da Vinci entre molts altres– són, en realitat, catalans.
Des del mateix moment de la seva fundació, l'Institut ha divulgat estudis i postulats molt distanciats dels consensos de la historiografia catalana i internacional. Així, ha defensat la catalanitat de Cristòfor Colom i que l'expedició que descobrí Amèrica en realitat va sortir des del port empordanès de Pals. Aquesta tesi, tanmateix, ha estat àmpliament desacreditada per historiadors i investigadors del Centre d'Estudis Colombins, que no obstant defensa la catalanitat de l'Almirall. Les distàncies recorregudes i la documentació històrica disponible confirmen que l'expedició va sortir de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.[6][7][8][9]
L'INH ha defensat també la catalanitat de nombrosos personatges històrics i d'obres castellanes i universals. Algunes de les principals són la de Miguel de Cervantes, que segons alguns autors seria Joan Miquel Sirvent, natural de Xixona,[10] i hauria escrit El Quixot originalment en català, una tesi en què ha insistit particularment el pseudohistoriador Lluís Maria Mandado.[11] Més encara, un col·laborador habitual de l'entitat, Miquel Izquierdo,[12] ha asseverat en diverses publicacions i simposis que Sirvent hauria hagut d'exiliar-se a Anglaterra, publicant les seves obres sota el pseudònim de «Shakespeare», així que Sirvent (Cervantes) i Shakespeare serien la mateixa persona.[13][14] De forma semblant, els clàssics castellans La Celestina i El lazarillo de Tormes haurien estat escrits originalment en català –el darrer seria de Joan Timoneda o de Joan Lluís Vives– i posteriorment retocats i traduïts per Castella.[15] De fet, tot el Segle d'Or de la literatura castellana es reduiria, segons aquests autors, a traduccions d'obres catalanes,[16] i Francisco de Quevedo hauria plagiat part de la seva obra poètica al rector de Vallfogona.[17]
A més de Colom i Cervantes, la llista de personalitats històriques catalanes fetes passar per castellanes és virtualment inacabable: Hernán Cortés seria un noble català anomenat Ferran Cortès;[18] Garcilaso de la Vega seria Galceran de Cardona;[19] Santa Teresa de Jesús hauria estat en realitat Teresa Enríquez de Cardona, abadessa del Monestir de Pedralbes durant trenta anys;[20] els conqueridors Francisco Pizarro i Diego de Almagro serien de nissaga reial catalana i en realitat es dirien Francesc Pinós De So i Carròs i Jaume d'Aragó-Dalmau;[21] Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) seria català i estaria emparentat amb els senyors d'Urgell i Cardona;[22] i un llarguíssim etcètera de figures suposadament escamotejades a la història. Tot plegat serien proves de l'existència d'un «Imperi Universal Català»[23] que hauria dominat la península Ibèrica i el Nou Món als segles XV i XVI per ser després totalment esborrat de la història mitjançant una censura massiva i indiscriminada perpetrada durant segles per la Inquisició i les autoritats castellanes. Fins i tot la mítica Armada Invencible hauria estat, en realitat, una flota catalana.[24]
La llista, però, no s'esgota amb personatges castellans, sinó que també inclou personalitats europees com el filòsof neerlandès Erasme de Rotterdam, que seria fill de Colom;[25][26] el navegant italià Amerigo Vespucci, que en realitat seria Aymerich Despuig, cosmògraf del descobridor,[27] o l'explorador venecià Marco Polo, una identitat falsa sota la qual s'amagaria el mercader català Jaume Alarich.[28] Una de les darreres tesis defensades per l'Institut afirma que Leonardo da Vinci també era català i s'anomenava Lleonard de Vinci, tal com s'afirma demostrar a nombrosos articles i al documental Desmuntant Leonardo.[29][30] Segons els autors, La Gioconda seria Isabel d'Aragó i les muntanyes que es troben al fons del quadre serien les de Montserrat, l'escut de da Vinci seria molt semblant al de la «casa reial catalana»[31] i el geni toscà hauria nascut en realitat en algun indret proper a Montserrat com Manresa, Vic o la Garriga.[32]
En altres àmbits, l'INH ha difós la idea que el disseny de la bandera dels Estats Units va inspirar-se en la senyera catalana[33] o que el català en realitat no prové del llatí sinó d'un pretès llenguatge iberobasc.[34]
.jpg)
Des dels seus inicis, l'INH ha rebut nombroses crítiques i ha estat desacreditat per part dels col·lectius d'historiadors,[35] filòlegs i historiadors de l'art, atesa la seva manca de rigor metodològic i els atacs continus que profereix contra les institucions universitàries, que considera ignorants o col·laboracionistes amb una suposada manipulació massiva de les fonts documentals.[36]
Una de les primeres demostracions públiques d'aquest rebuig des del món acadèmic va ser l'article «Desmuntem la 'Nova Història'» publicat el març de 2019 a la revista Sàpiens,[3] en què destacats historiadors com Agustí Alcoberro, Àngel Casals i José Enrique Ruiz-Domènec es desmarcaven clarament de les seves tesis, considerant-les simples teories conspiratives sense fonament històric i acusant-lo de practicar cherry picking –és a dir, la fal·làcia de la prova incompleta o anecdòtica– i de posar en entredit la credibilitat internacional de la historiografia catalana, tot castellanitzant la història de Catalunya.
El febrer de 2020 es va publicar el llibre col·lectiu Pseudohistòria contra Catalunya: de l'espanyolisme a la Nova Història que dedica diversos capítols a desacreditar algunes de les tesis de l'entitat, a partir de l'anàlisi de les fonts primàries sobre les quals es basen –suposadament– les seves investigacions històriques.[37] El volum, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo, compta amb la participació de sis experts més, entre els quals el medievalista Stefano M. Cingolani[38] i els historiadors Xevi Camprubí i Lluís Ferran Toledano, i ha rebut el suport de catedràtics i professors universitaris com Joaquim Albareda, Josep M. Salrach i Joan B. Culla.[39]
Ençà de la seva creació, l'INH i els seus postulats pseudohistòrics han rebut mostres de suport de diverses personalitats del món de la cultura, la política i el periodisme de signe catalanista com David Bassa, Patrícia Gabancho, Vicent Partal o Josep-Lluís Carod-Rovira, entre altres.[4] També ha participat en espais de debat interdisciplinar com la Universitat Catalana d'Estiu.[40]
Uns dels esdeveniments més antics són els Simposis sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que ha organitzat des de la seva creació a Arenys de Munt amb la participació activa de l'Ajuntament i la presència de representants del món de la política o la cultura com per exemple Muriel Casals, Eudald Calvo, Miquel Sellarès, Eduardo Reyes, Vicent Sanchis o Gerard Quintana.[41][42][43][44]
L'octubre de 2013 va ser guardonat per l'agrupació de Sants d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el Premi Nacional President Lluís Companys[45] «per la seva tasca de recerca, estudi i divulgació de la història de Catalunya, amb un caràcter iconoclasta i innovador, explotant al màxim les possibilitats d'interacció, participació i internacionalització de les investigacions, i pel seu compromís amb el coneixement de la història de Catalunya».[46] Tanmateix, alguns dirigents del partit com Gabriel Rufián se n'han desmarcat públicament[47] arran d'una polèmica originada per la proposta del PSC de retirar-los tots els ajuts públics.[48]
La fundació també ha rebut el suport d'institucions públiques en forma de subvencions i convenis de diversos ajuntaments[49] o amb l'emissió dels seus documentals a TV3.[50]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
