From Wikipedia, the free encyclopedia
El Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial «Esteban Terradas», (INTA, en català Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteve Terradas) és un organisme públic espanyol dependent del Ministeri de Defensa i adscrit a la Secretaria d'Estat de Defensa (SEDEF) encarregat de projectes d'investigació espacial i aeronàutica, fundat en 1942 per Esteve Terradas i Illa i Felipe Lafita Babío, enginyer naval, industrial i aeronàutic. La seu central es troba a Torrejón de Ardoz, Madrid. Compta amb dos centres d'operacions, un, la MDSCC a Robledo de Chavela, Madrid, i l'altra seu al Centre d'Experimentació d'"El Arenosillo" a Huelva (Andalusia).[2] De la seva partida pressupostària, gairebé un 60% es destina a equipament científic i tecnològic.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | INTA | ||||
Tipus | centre de recerca organisme públic de recerca | ||||
Camp de treball | programa espacial d'Espanya i aeronàutica | ||||
Història | |||||
Creació | 1942 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Empleats | 1.493 (2020) | ||||
Entitat matriu | Secretaria d'Estat de Defensa | ||||
Filial | |||||
Indicador econòmic | |||||
Pressupost | 188 millones de €[1] | ||||
Lloc web | http://www.inta.es/ | ||||
Realitza projectes d'investigació, tant en solitari com en combinació amb altres organismes estatals, tant nacionals com internacionals (CSIC, universitats, la NASA) i empreses privades. És responsable dels programes de satèl·lits científics INTASAT,[3] Minisat, Nanosat 01, Nanosat-1B i OPTOS, entre altres.
Des de la base de llançaments de coets sonda d'El Arenosillo,[4] ha treballat amb diferents tipus de coets suborbitals, com INTA-300 i INTA-255. Entre 1991 i 1999 va treballar en el desenvolupament del coet llançador de satèl·lits Capricornio, que tanmateix va ser finalment abandonat.
Tots aquests satèl·lits són totalment espanyols en fabricació i disseny, i comprenen una plataforma d'usos múltiples de baix cost, amb subsistemes de disseny modular i interfícies estàndard amb el mòdul de càrrega útil.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.