Innocenci XIII
papa de l'església catòlica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724). Va ser el Papa núm. 244 de l'Església Catòlica, entre 1721 i 1724. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De bona religione (de bona religió), cita que, pel que sembla, fa referència a la família de la que formava part, els Conti, que havien donat a l'Església, segon alguns genealogistes, de quatre a setze papes i molts cardenals.
El seu nom de naixement era Michelangelo Conti i pertanyia a la família aristocràtica dels Conti di Segni, família amb diversos papes i cardenals des del segle xii. Va ser fill de Carlo IV Conti, duc de Poli i de Guadagnolo, i d'Isabella Muti. Estudià als jesuïtes d'Ancona i, més tard, en el Collegio Romano. Es va doctorar en dret civil i canònic a la Universitat de La Sapienza de Roma. A partir de 1690, va ocupar diversos càrrecs civils quan va complir una missió protocol·lària a la República de Venècia. Va tenir diversos nomenaments: referendari de la Signatura Apostòlica, governador de les ciutats d'Ascoli Piceno i Frosinone (1691), comissari general contra banditos dels Estats de l'Església (1692), i governador de la província de Campània (1692) i de la ciutat de Viterbo (1693).
El 1695 va ser consagrat arquebisbe titular de Tars, i nunci apostòlic a Lucerna, a l'actual Suïssa. Tres anys després, va ser destinat a la nunciatura de Portugal, on va madurar la seva animositat contra els jesuïtes, molt influents en aquest país.
El 7 de juliol de 1706 va ser nomenat cardenal prevere i, cinc anys després, se li va assignar el títol de Ss. Quirico e Giulitta. Abans però, el 1709, havia estat nomenat bisbe d'Osimo mantenint-se-li ad personam la dignitat d'arquebisbe. El 1712 va ser traslladat a la seu arquebisbal de Viterbo i Toscanella, càrrec al qual va renunciar per malaltia el 1719. Durant un any, entre 1716 i 1717, va exercir de cardenal camarlenc.