Infern - Cant Quinzè
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant. En aquest cant els dos poetes caminen al llarg del rierol procedent del Flegetont per damunt d'un dic i es veuen protegits de les flames que cauen sobre el sorral, perquè els vapors del rierol, les apaguen. Aquí Dante parla dels sodomites que caminen sense parar pel sorral i també mouen sense parar les mans per apartar les flames. Una de les ànimes el reconeix i ell veu que es tracta de Brunetto Latini, el seu antic mestre. Després d'explicar Dante breument perquè està allí essent un ésser viu, parlen de Florència i la seva gent amb uns termes molt negatius en veu de Brunetto, aquest repeteix la profecia de l'exili de Dante i finalment Brunetto torna corrent amb el seu grup i els pelegrins continuen camí.
Ens trobem a l'alba del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons d'altres comentaristes del 26 de març de 1300.