Infern (La Divina Comèdia)
primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Infern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant). Els dos següents són el Purgatori i el Paradís. Consta de 34 cants a diferència dels següents que consten de 33 cants cadascun. Com en la resta de l'obra, en la descripció de l'infern el nombre tres es fa servir constantment de manera simbòlica. El poema està escrit en tercets encadenats de versos hendecasíl·labs en llengua vulgar florentina.
(it) Inferno | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Dante Alighieri |
Llengua | toscà |
Publicació | Itàlia, 1304 (Gregorià) |
Format per | Infern – Cant Trenta- tresè Infern - Cant Tercer |
Dades i xifres | |
Tema | infern |
Gènere | poema èpic |
Personatges | |
Sèrie | |
Part de | La Divina Comèdia |
L'ordenament de les penes, com explica Virgili al cant XI, troba el seu origen en l’Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, i estableix una jerarquia del mal, basada en l'ús de la raó. Els pecadors menys allunyats de Déu i la llum són els culpables d'incontinència, que no han fet ús de la raó per cometre el seu pecat. Posteriorment venen els violents, que tot i regir-se per la raó, l'han vista encegada per la passió. Finalment, s'hi troben els fraudulents i els traïdors, que sent savis han obrat el mal intencionadament. Tots els pecadors de l'infern tenen una característica en comú: tot i els turments a què estan sotmesos, perceben la seva distància de Déu com el patiment més dur. Però a diferència dels pecadors que es trobaran al purgatori, els de l'infern justifiquen els seus pecats i no se'n penedeixen.
Els cercles de l'infern són àrees circulars concèntriques i superposades en què el Dant, en la seva obra La Divina Comèdia, s'imagina que es divideix l'Infern. L'Infern està dividit en cercles que són nou, en cadascun dels quals són castigats els que a la vida eren culpables d'un tipus ben definit de pecat. La divisió en nou es refereix al pensament aristotèlic-tomista. La visió del viatge de l'autor al més enllà i la descripció de l'Infern tal com se l'imaginava Dant es presenta en l'onzè cant.
Abans d'accedir als cercles veritables, trobem la Selva i el Turó, on Dant es troba perdut "a la meitat del camí de la vida". Darrere d'aquest turó es troba la ciutat de Jerusalem, sota la que hom imagina excavat l'immens abisme de l'Infern. A continuació, entra a través de la Porta de l'Infern i penetra en el Preinfern. Superant el riu Aqueront possiblement sobre la barca de Caront (Dant passa el riu, però la seva pujada a la barca no es conta, gairebé deixant entendre que el seu pas ha succeït d'una manera diferent, que es deixa a la imaginació del lector), finalment entra a l'infern veritable.